Tots els tipus de preses
tenen un propòsit narratiu. La selecció del tipus de presa s’ha de fer en
relació a la mida del subjecte en l’enquadrament i la resposta buscada en
l’audiència.
Els principals tipus de
preses segons la distància de la càmera són:
- Preses
molt àmplies: s’utilitzen preferentment per mostrar un plató o una localització
molt grans. Permet a l’audiència els detalls “macro” de la localització d’un
personatge, mentre que l’aspecte i la mida de la localització pot transmetre
l’escala i el to de la pel·lícula en global.
- Preses
àmplies: els personatges són clarament visibles, així com la localització i
l’entorn. Aquestes preses s’utilitzen principalment per remarcar la importància
del lloc en relació amb els personatges de la presa. L’entorn acostuma a donar
informació addicional sobre els personatges. En aquestes preses el factor
dominant és la localització.
- Preses
llargues-mitjanes: els personatges es poden veure en detall així com també el
seu entorn. El cos del personatge està majoritàriament dins de l’enquadrament
de genolls cap amunt. Aquesta presa és la que tradicionalment es fa servir per
a seqüències amb diàlegs o accions.
- Preses
mitjanes: en aquestes preses el personatge es filma de cintura cap amunt. És la
millor presa per a les escenes de diàleg a les quals l’atenció es focalitza en
les expressions facials i en el llenguatge corporal del personatge.
- Preses
properes: focalitzen l’atenció en el detall. Tradicionalment, mostren les expressions
facials i incrementen l’emoció de l’escena.
- Preses
molt properes: seleccionen els detalls i freqüentment s’utilitzen per
focalitzar l’atenció sobre algun petit detall o per ampliar-lo. Allò que
l’audiència no pot veure pot ser important: els films de suspens empren aquestes
preses per crear un ambient de misteri.
- Preses de “punt de vista”: permeten posicionar a
l’audiència per veure i experimentar els fets des de la perspectiva del
personatge. Per tal d’aconseguir-ho, tota la visió i el so es limita a la
perspectiva del personatge.