L'any 1950, Alan Turing va establir les bases de la IA com a ciència que busca que les màquines executin tasques que requereixen intel·ligència si es realitzessin per humans. Això inclou un enorme rang de tasques cognitives, des de l'aprenentatge fins a la percepció visual. Turing va plantejar una visió de la IA com una disciplina que busca imitar la intel·ligència humana en les màquines.
Marvin Minsky, l'any 1967, va reforçar aquesta idea, però va posar més èmfasi en la construcció de programes d'ordinador que poden resoldre problemes i assolir objectius de manera similar als humans. La seva visió implica que la IA no només ha de replicar les funcions intel·ligents humanes, sinó que també ha de poder assolir resultats similars en la resolució de problemes.
El 1977, Patrick Winston va aportar una nova perspectiva, associant la IA amb l'ideari popular de la ciència-ficció, suggerint que l'objectiu de la IA és fer que els ordinadors es comportin com els que es mostren a les pel·lícules. Això pot implicar una visió més àmplia de la IA, la qual no només implica la resolució de problemes, sinó també la interacció i resposta autònoma amb l'entorn.
Robert Schalkoff, l'any 1990, va posar èmfasi en l'aspecte de la imitació de la intel·ligència humana, definint la IA com un camp d'estudi que busca explicar i emular el comportament intel·ligent en termes de processos computacionals. Aquesta visió implica un estudi més profund de la intel·ligència i com replicar-la en màquines.
Stuart Russell i Peter Norvig, l'any 2003, van definir la IA des de la perspectiva dels agents intel·ligents, els quals reben percepcions de l'entorn i realitzen accions. Aquesta definició destaca la importància de la interacció amb l'entorn i l'autonomia en l'acció, expandint la visió de la IA més enllà de la mera imitació de la intel·ligència humana.
La visió de la IA ha evolucionat des d'una perspectiva inicial centrada en la imitació de la intel·ligència humana cap a una visió més complexa que inclou la interacció amb l'entorn i l'autonomia de l'acció. Al llarg del temps, la definició de la IA ha ampliat el seu abast per incloure un ampli ventall de funcions intel·ligents, des de l'aprenentatge fins a la percepció i la resolució de problemes, i ha posat més èmfasi en la necessitat que les màquines interactuïn i responguin a l'entorn de manera autònoma. Aquesta evolució reflecteix la complexitat creixent de la disciplina i la seva contínua expansió.