L'impacte de les eines amb IA a les nostres aules ens força a replantejar quines tasques demanem a l'alumnat i com les configurem.
Les conegudes com a habilitats del s. XXI (Partnership for 21st Century Skills, 2002) ens poden ajudar a guiar-nos. Relacionem-les amb l'impacte de la IA a les nostres aules:
Creativitat: incrementar la creativitat a les tasques pot augmentar la motivació de l’alumnat. També els pot donar l'oportunitat per utilitzar els seus talents i les habilitats que els fan únics. Això pot promoure que es sentin més visibles a l’aula.
A més, quan han de fer una tasca creativa, és molt més difícil copiar i enganxar la resposta d’un xatbot sense passar-la per un filtre cognitiu.
Alguns exemples d’alternatives al treball escrit tradicional poden ser: crear un eix cronològic, una portada (i contraportada) d’un llibre, una tira còmica, un diari fictici, cartes per a un joc, un perfil fictici a una xarxa social, un diagrama de Venn, un mapa conceptual, un joc, un poema o cançó, una banda sonora, una entrevista, un book trailer, un anunci publicitari, una presentació, un model 3D, un dibuix, un collage, etc.
Comunicació: Quan el traductor de Google va començar a guanyar popularitat, molts usuaris van començar a comentar que ja no calia aprendre llengües, ja que aquesta aplicació semblava poder fer tota la feina de traducció de manera eficaç.
Ara com ara, ja hem après que, si volem tenir converses reals i construir una relació, no podem sempre utilitzar simplement el traductor.
Quan l'alumnat parla, ho fa des de la seva memòria a llarg termini. És clar que poden demanar preguntes a un xatbot, però, per mantenir una conversa, la major part de la feina prové del seu propi pensament.
Per tant, és recomanable potenciar les interaccions a l’aula (en parelles, en petits grups, en grup-classe, o fins i tot asíncrones en estil fòrum).
Col·laboració: l’aprenentatge cooperatiu i col·laboratiu comporta beneficis similars als de les interaccions a l’aula. Quan treballen junts, l’alumnat parla sobre el que han trobat, el que han après, si encaixa o no, com organitzar-ho i com comunicar-ho eficaçment. Aquestes converses succeeixen independentment d’on hagin aconseguit la informació.
Aquesta és un tipus de tasca que hauran de fer en el seu futur quan estiguin treballant. Com a docents, com de sovint feu feina independentment i com de sovint treballeu col·laborativament? Moltes de les tasques que duem a terme tenen a veure amb com ajudem als companys.
Pensament crític: l’accessibilitat d’eines com Midjourney ha fet que els mems ara es focalitzin en la creació d'imatges enganyoses (fakes) i d'hipertrucatges (deepfakes). Les imatges enganyoses que es generen cada vegada són més convincents.
Molts usuaris estan entrenats, i són capaços de detectar si una imatge és falsa o no, per exemple, destacant que les mans que creen aquests generadors actualment són imperfectes (un criteri cada vegada menys fiable). Tot i això, la idea que preocupa és que existeix un volum notable de població que pot veure aquestes imatges i creure que són reals (com passa amb les notícies enganyoses / fake news).
Hi ha hagut casos recents virals com la foto del Papa amb una jaqueta puffer d’estil Balenciaga, la saga de la detenció de Donald Trump, així com les edicions d'imatges d'Isabel Ayuso realitzades pels seus seguidors.
Ja existeix exploració en propostes educatives sobre detecció d'imatges falses utilitzant eines com Google Lens. Per exemple, la d’aquest article d’Eric Curts.
Extra: teniu traça per a discernir entre contingut generat amb IA i contingut real? Posem-nos a prova!
Joc “Quina cara és real?” (University of Washington).
Joc “Quina és la diferent?” (Google Arts & Culture).