Què és la IA i per què és important?
| lloc: | Suro Virtual 4.0 |
| Curs: | Formació professorat i recursos d’aula |
| Llibre: | Què és la IA i per què és important? |
| Imprès per: | Usuari convidat |
| Data: | dimarts, 27 d’octubre 2026, 05:14 |
La intel·ligència artificial (IA) és un camp que ha captivat la imaginació dels científics, filòsofs i el públic en general durant segles. Des de la seva concepció, la definició sobre què és exactament la IA ha anat canviant i evolucionant, reflexionant sobre les diferents èpoques i les perspectives dels pensadors clau en aquest camp. En aquest document, es presenta un recull d’algunes de les definicions més influents de la IA al llarg del temps, proporcionades per les figures clau de Turing, Minsky, Winston, Schalkoff, i Russell i Norvig.
A continuació, es comparen aquestes definicions, les quals il·lustren l'evolució del concepte de IA, explorant com la nostra comprensió de la IA s'ha anat expandint des de la imitació de la intel·ligència humana fins a la creació d'agents autònoms que interactuen amb el seu entorn. Aquest recull pretén donar visibilitat a la complexitat i l'amplitud del concepte de la IA, i com la seva definició continua evolucionant en el temps.
|
Autor i Any |
Definició |
Cita |
|---|---|---|
|
Turing, A. (1950) |
La IA és la ciència que fa possible que les màquines executin tasques que, si es realitzessin per éssers humans, requeririen intel·ligència. Això inclou tasques com ara l'aprenentatge, la comprensió del llenguatge natural, la percepció visual, reconèixer i replicar patrons, entre d'altres. |
Turing, A. (1950). Computing machinery and intelligence. Mind, 59 (236), 433-460. |
|
Minsky, M. (1967) |
La IA és el procés de creació de programes d'ordinador que poden resoldre problemes i assolir objectius en el seu àmbit, amb la mateixa eficàcia que un ésser humà. Això implica la capacitat d'adaptar-se a noves situacions, entendre llenguatges complexos, resoldre problemes matemàtics, etc. |
Minsky, M. (1967). Computation: Finite and infinite machines. Prentice-Hall, Inc. |
|
Winston, P. (1977) |
La IA té a veure amb la creació d'ordinadors que poden comportar-se com els que es mostren a les pel·lícules de ciència-ficció. Això implica la creació de màquines que poden interactuar i respondre a l'entorn de manera autònoma, aprendre de l'experiència i executar tasques complexes. |
Winston, P. H. (1977). Artificial Intelligence. Addison-Wesley. |
|
Schalkoff, R. (1990) |
La IA és un camp d'estudi que busca explicar i emular el comportament intel·ligent en termes de processos computacionals. Això vol dir desenvolupar màquines que puguin fer tasques que normalment requereixen intel·ligència humana, com ara la resolució de problemes, la comprensió del llenguatge, l'aprenentatge i la planificació. |
Schalkoff, R. J. (1990). Artificial intelligence: an engineering approach. McGraw-Hill, Inc. |
|
Russell, S. & Norvig, P. (2003) |
La IA és l'estudi d'agents que reben percepcions de l'entorn i realitzen accions. Això implica la construcció de màquines que puguin percebre el seu entorn i actuar d'acord amb aquesta percepció per assolir objectius, ja sigui mitjançant el processament de la informació, l'aprenentatge o l'adaptació. |
Russell, S. J. & Norvig, P. (2003). Artificial Intelligence: A Modern Approach. Prentice Hall. |
L'any 1950, Alan Turing va establir les bases de la IA com a ciència que busca que les màquines executin tasques que requereixen intel·ligència si es realitzessin per humans. Això inclou un enorme rang de tasques cognitives, des de l'aprenentatge fins a la percepció visual. Turing va plantejar una visió de la IA com una disciplina que busca imitar la intel·ligència humana en les màquines.
Marvin Minsky, l'any 1967, va reforçar aquesta idea, però va posar més èmfasi en la construcció de programes d'ordinador que poden resoldre problemes i assolir objectius de manera similar als humans. La seva visió implica que la IA no només ha de replicar les funcions intel·ligents humanes, sinó que també ha de poder assolir resultats similars en la resolució de problemes.
El 1977, Patrick Winston va aportar una nova perspectiva, associant la IA amb l'ideari popular de la ciència-ficció, suggerint que l'objectiu de la IA és fer que els ordinadors es comportin com els que es mostren a les pel·lícules. Això pot implicar una visió més àmplia de la IA, la qual no només implica la resolució de problemes, sinó també la interacció i resposta autònoma amb l'entorn.
Robert Schalkoff, l'any 1990, va posar èmfasi en l'aspecte de la imitació de la intel·ligència humana, definint la IA com un camp d'estudi que busca explicar i emular el comportament intel·ligent en termes de processos computacionals. Aquesta visió implica un estudi més profund de la intel·ligència i com replicar-la en màquines.
Stuart Russell i Peter Norvig, l'any 2003, van definir la IA des de la perspectiva dels agents intel·ligents, els quals reben percepcions de l'entorn i realitzen accions. Aquesta definició destaca la importància de la interacció amb l'entorn i l'autonomia en l'acció, expandint la visió de la IA més enllà de la mera imitació de la intel·ligència humana.
La visió de la IA ha evolucionat des d'una perspectiva inicial centrada en la imitació de la intel·ligència humana cap a una visió més complexa que inclou la interacció amb l'entorn i l'autonomia de l'acció. Al llarg del temps, la definició de la IA ha ampliat el seu abast per incloure un ampli ventall de funcions intel·ligents, des de l'aprenentatge fins a la percepció i la resolució de problemes, i ha posat més èmfasi en la necessitat que les màquines interactuïn i responguin a l'entorn de manera autònoma. Aquesta evolució reflecteix la complexitat creixent de la disciplina i la seva contínua expansió.
La Intel·ligència Artificial (IA) pot semblar un tema de ciència-ficció, però cada vegada és més part de la nostra vida quotidiana, i està canviant la forma en què ensenyem i aprenem. Les branques de la IA es poden considerar com les matèries que podríem ensenyar a l'escola, cadascuna amb el seu propi focus i mètodes. Per exemple:
- La Robòtica en l'educació pot significar robots programables que ensenyen a l’alumnat sobre codificació, o sistemes automatitzats que gestionen tasques rutinàries.
- L'Aprenentatge automàtic és com un tutor informatitzat que s'adapta al ritme d'aprenentatge de l’alumnat, proporcionant recursos i tasques personalitzades.
- El Processament del llenguatge natural ens pot ajudar a crear eines que poden entendre i generar llenguatge humà, alimentant eines com una aplicació de correcció de textos o els xatbots que poden respondre a les preguntes de l’alumnat.
- Dintre del Processament del llenguatge natural, el Processament de la parla estaria darrere de la tecnologia que ens permet parlar amb els nostres dispositius, i que aquests entenguin i responguin, una característica que podria ser utilitzada per a l'aprenentatge de llengües, l'accessibilitat, i més.
- La Visió per computador podria ser utilitzada en programari educatiu que pot 'veure' i interpretar les respostes de l’alumnat.
- La Representació del coneixement i el raonament ajuda a crear sistemes que poden 'pensar' i resoldre problemes com ho faria un humà.
- La Planificació i navegació podrien alimentar sistemes de IA que guien a l’alumnat a través d'un camí d'aprenentatge complex, adaptant la ruta a mesura que creix la seva comprensió.
Cadascuna d’aquestes branques, tot i que estan interconnectades, ofereix possibilitats úniques per millorar l'educació i les experiències d'aprenentatge.
La Intel·ligència Artificial, l'Aprenentatge Automàtic i l'Aprenentatge Profund
La Intel·ligència Artificial (IA), l'Aprenentatge Automàtic (AA) i l'Aprenentatge Profund (AP) són camps interconnectats, cadascun construït sobre l'altre, com una sèrie d'engranatges que treballen en conjunt en el mecanisme d’un rellotge.
La Intel·ligència Artificial (IA)
Aquest és el concepte global que representa el rellotge completament. La IA es refereix al camp de la informàtica dedicat a crear sistemes capaços d'executar tasques que normalment requereixen intel·ligència humana. Aquestes tasques inclouen la resolució de problemes, el reconeixement de patrons, la comprensió del llenguatge natural i la presa de decisions. La IA actua com el mecanisme central que impulsa la resta de components.
En un context educatiu, podem pensar en la IA com un marc educatiu integral. Comprèn tots els aspectes de l'experiència de l’aprenentatge, incloent-hi el disseny del currículum, les metodologies, les estratègies d'avaluació i les mesures i suports per a l’alumnat.
L'Aprenentatge Automàtic (AA)
L'Aprenentatge Automàtic (AA) és un engranatge fonamental dins del rellotge de la IA. Aquest implica el desenvolupament d'algoritmes que permeten als ordinadors aprendre a partir de dades i prendre decisions o fer prediccions informades. En lloc de ser programats explícitament per dur a terme una tasca concreta, aquests sistemes són entrenats utilitzant grans quantitats de dades i algoritmes, els quals els doten de la capacitat d'aprendre com executar una tasca.
L'AA es pot comparar amb un engranatge de precisió que s'ajusta a les necessitats d'aprenentatge úniques de cada alumne. De la mateixa manera que els engranatges en un rellotge sincronitzen les seves rotacions per garantir una mesura precisa del temps, els algoritmes d'AA s'adapten a l'hora d'aprendre a les preferències i necessitats d'aprenentatge individuals.
L'Aprenentatge Profund (AP)
L'Aprenentatge Profund (AP) representa un altre engranatge dins del conjunt d'engranatges de l'Aprenentatge Automàtic. Aquest utilitza xarxes neuronals amb diverses capes, com conjunts d'engranatges intrincats, per processar dades de grans dimensions i extreure’n patrons complexos. Aquestes capes permeten que el model estadístic aprengui i entengui la informació mitjançant el seu propi procés iteratiu (repetitiu) de computació, similar a com els engranatges transmeten el moviment a través de rotacions interconnectades.
L'AP és com un entorn d'aprenentatge interactiu que fomenta que l'alumnat s'endinsi en activitats complexes, basades en projectes. En lloc de simplement absorbir informació, l'alumnat indaga de forma activa, explora múltiples camins i aprèn de cada intent. L'AP, com els engranatges intrincats d'un rellotge, permet el processament intrincat de la informació a través de diverses capes.
La IA actua com el mecanisme de rellotge integral que impulsa els engranatges de l'AA i l'AP. L'AA actua com un engranatge de precisió, adaptant-se a les necessitats d'aprenentatge individuals, mentre que l'AP representa l'arranjament intrincat d'engranatges, permetent una exploració i comprensió profunda de conceptes complexos a través de múltiples capes.
La Intel·ligència Artificial Generativa i l'Aprenentatge Profund
La Intel·ligència Artificial Generativa (IAG) és una subcategoria de l'Aprenentatge Profund, el qual a la vegada és una subcategoria de l'Aprenentatge Automàtic i la Intel·ligència Artificial.
La Intel·ligència Artificial Generativa fa referència al tipus de models d'IA que són capaços de generar contingut nou. Aquest contingut pot ser des de text, imatges, àudio fins a vídeo, i més. La part "generativa" significa que aquests models poden crear alguna cosa nova, sovint basada en els patrons que han après de les dades d'entrenament.
L'Aprenentatge Profund és un tipus d'Aprenentatge Automàtic que utilitza Xarxes Neuronals Artificials amb diverses capes (d'aquí el "profund" en Aprenentatge Profund) per modelar i comprendre patrons complexos en les dades. Els models d'Aprenentatge Profund poden processar una major quantitat de dades i extreure característiques més complexes en comparació amb els models tradicionals d'Aprenentatge Automàtic.
Per tant, la Intel·ligència Artificial Generativa és una part de l'Aprenentatge Profund, la qual utilitza la potència de les xarxes neuronals profundes per generar dades noves, sovint realistes, basades en el que han après de les seves dades d'entrenament.
Si l'Aprenentatge Profund és un alumne que ha après a escriure l’estructura d’una tipologia textual i a processar i interpretar aquesta informació, la Intel·ligència Artificial Generativa és aquest mateix alumne utilitzant els coneixements adquirits per escriure una història totalment nova o crear una obra d'art.
Els models de llenguatge generatiu i els models d'imatge generativa
La Intel·ligència Artificial Generativa (IAG) és un tipus d'IA que crea nou contingut basant-se en el que ha après a partir de contingut existent. El procés d'aprenentatge a partir del contingut existent s'anomena entrenament i dona com a resultat la creació d'un model estadístic. Quan se li dona una entrada, la IAG utilitza aquest model estadístic per predir quina podria ser la resposta esperada, i això genera nou contingut. La IAG aprèn l'estructura subjacent de les dades i pot generar mostres noves que siguin similars a les dades amb què s'ha entrenat.
Els models de llenguatge generatius i els models d'imatge generatius són dos tipus de models d'IAG, i difereixen principalment en el tipus de dades amb les quals treballen i en el tipus de contingut que generen:
Models de llenguatge generatius
Aquests models s'entrenen amb grans quantitats de dades de text. Aprèn els patrons i estructures del llenguatge a partir d'aquestes dades. Quan se li dona una indicació, o prompt (un fragment de text), genera nou text que és similar en estil i contingut al text amb què s'ha entrenat. Per exemple, si s'entrena amb un conjunt de dades d'articles de notícies, un model de llenguatge generatiu podria generar un nou article sobre un tema concret.
Models d'imatge generatius
Aquests models s'entrenen amb grans quantitats de dades d'imatges. Aprèn els patrons i estructures de les imatges a partir d'aquestes dades. Quan se li dona una entrada (que pot ser un fragment de text o una altra imatge), genera una nova imatge que és similar a les imatges amb què s'ha entrenat. Per exemple, un model d'imatge generatiu podria generar una nova imatge d'un gat si s'ha entrenat amb un conjunt de dades d'imatges de gats.
Tipus de models d'Intel·ligència Artificial Generativa (IAG)
IAG de Text a Text: Aquest tipus d'IAG pren text com a entrada i produeix text com a sortida. S'utilitza en diverses aplicacions, incloses:
- Traducció: Traduir text d'un idioma a un altre.
- Resum: Fer resums curts i més fàcils de comprendre a partir de textos llargs.
- Resposta a preguntes: Respondre preguntes basades en un text determinat.
- Correcció gramatical: Corregir errors gramaticals en un text.
IAG de Text a Imatge: Aquest tipus d'IAG pren text com a entrada i produeix una imatge o un vídeo com a sortida. S'utilitza en aplicacions com:
- Generació d'imatges: Crear una imatge a partir d'una descripció en text.
- Generació de vídeos: Crear un vídeo a partir d'una descripció en text.
IAG de Text a Àudio: Aquest tipus d'IAG pren text com a entrada i produeix àudio com a sortida. S'utilitza principalment en:
- Text a veu: Convertir text escrit en paraules parlades.
IAG de Text a Decisions: Aquest tipus d'IAG pren text com a entrada i produeix decisions com a sortida. S'utilitza en aplicacions com:
- Jocs: Prendre decisions en un joc basades en l'entrada de text.
IAG d'Imatge a Text: Aquest tipus d'IAG pren una imatge com a entrada i produeix text com a sortida. S'utilitza en aplicacions com:
- Subtítols d'imatge: Descriure el contingut d'una imatge en text.
- Resposta a preguntes visuals: Respondre preguntes sobre una imatge.
IAG d'Imatge a Imatge: Aquest tipus d'IAG pren una imatge com a entrada i produeix una altra imatge com a sortida. S'utilitza en aplicacions com:
- Super resolució: Millorar la resolució d'una imatge.
- Compleció d'imatge: Completar una imatge parcial.
IAG d'Imatge a Vídeo: Aquest tipus d'IAG pren una imatge com a entrada i produeix un vídeo com a sortida. S'utilitza en aplicacions com:
- Animació: Crear un vídeo animat a partir d'una imatge.
Aquests tipus d'IAG es poden utilitzar de diverses maneres. Per exemple, la IAG de text a text es pot utilitzar per resumir materials de lectura llargs o corregir la gramàtica de l'alumnat. La IAG de text a imatge es pot utilitzar per crear recursos visuals basats en descripcions en text. La IAG de text a àudio es pot utilitzar per crear llibres o lliçons en àudio. La IAG d'imatge a text es pot utilitzar per descriure imatges o respondre preguntes sobre elles, el que pot ser especialment útil en matèries com l'art o la biologia.
Les al·lucinacions: reptes dels models generatius de llenguatge
En el context de la Intel·ligència Artificial i l'Aprenentatge Automàtic, les "al·lucinacions" es refereixen a casos en què el model genera resultats que no estan basats en les dades d'entrada ni en la realitat. Bàsicament, el model "imagina" o "al·lucina" detalls que no estan presents en les dades d'entrada o en les dades d'entrenament. Això pot conduir a resultats incorrectes, sense sentit o enganyosos.
Aquest fenomen pot estar relacionat amb un o més d’aquests reptes:
El model no està entrenat amb suficients dades: Els models d'Aprenentatge Automàtic, especialment els models generatius, requereixen grans quantitats de dades per aprendre de manera efectiva. Si el model no està entrenat amb suficients dades, pot no tenir una comprensió completa del llenguatge i del món, el qual pot donar lloc a al·lucinacions. Per exemple, podria generar frases amb errors gramaticals o sense sentit semàntic perquè no ha vist suficients exemples durant l'entrenament per aprendre les regles del llenguatge.
El model està entrenat amb dades sorolloses o brutes: La qualitat de les dades d'entrenament és crucial. Si les dades són sorolloses (contenen errors) o brutes (contenen informació irrellevant o enganyosa), el model pot aprendre patrons incorrectes i generar al·lucinacions. Per exemple, si les dades d'entrenament contenen molt spam o contingut irrellevant, el model pot aprendre a generar tipus de contingut similar.
El model no rep prou context: El context és clau per entendre i generar resultats rellevants. Si el model no rep prou context, pot generar resultats que no són rellevants o apropiats per a la situació, el qual condueix a al·lucinacions. Per exemple, si se li demana al model que generi una resposta a una pregunta, però no se li dona la conversa prèvia, pot generar una resposta que no té sentit en el context de la conversació.
El model no rep prou restriccions: Les restriccions poden ajudar a guiar els resultats del model i prevenir la generació de contingut inadequat o irrellevant. Sense suficients restriccions, el model té més llibertat per generar qualsevol classe de contingut, el qual pot donar lloc a al·lucinacions. Per exemple, si el model no té la restricció de generar resultats que siguin segurs i respectuosos, pot generar contingut inadequat o ofensiu.
Les al·lucinacions en els models d'IA poden ser el resultat de dades d'entrenament insuficients o de baixa qualitat, manca de context i manca de restriccions. Abordar aquests reptes pot ajudar a reduir la presència d'al·lucinacions i millorar la qualitat dels resultats del model.