La mètrica catalana

1. Versos

La mètrica catalana es basa en el nombre de síl·labes, en l'accent i en la rima.

→ Recompte sil·làbic:

Cal tenir en compte, quan comptem les síl·labes d'un vers en català, que només comptarem fins a la darrera síl·laba accentuada.

Ca | da | ca | be |ll u | na | per | la (Cada cabell una perla): aquest vers té 7 síl·labes mètriques, ja que "perla" és plana i només es compta fins a la darrera síl·laba tònica.

Quan comptem síl·labes, cal tenir en compte els fenòmens següents:

a) La sinalefa: pronunciació en una sola síl·laba de dues vocals en contacte.

de garrofa i vi novell.

b) El hiat: pronunciació separada de dues vocals en contacte.

Ab hom qui haja lo bec groc

c) L'elisió: supressió d'una de les dues vocals en contacte (sempre són a o e en posició àtona) 

Recorda sempr(e) això, Sepharad.

→ Tipus de versos segons el nombre de síl·labes

1. Versos blancs. Aquells que tot i estar subjectes a pautes sil·làbiques o rítmiques no presenten cap tipus de rima fonètica (no s'han de confondre amb els versos lliures).  
2. Versos esparsos. Els qui dintre d'un conjunt de versos rimats no tenen rima.
3. Versos lliures. No segueixen cap tipus de pauta mètrica regular.

Segons el nombre de síl·labes, els versos poden ser:

1. Art menor: fins a 8 síl·labes.
2. Art major: de més de 9 síl·labes.

1. Versos d'art menor:

1. 1. Tetrasíl·lab: 4 síl·labes.
   2. Pentasíl·lab: 5 síl·labes.
   3. Hexasíl·lab: 6 síl·labes.
   4. Heptasíl·lab: 7 síl·labes.
   5. Octosíl·lab: 8 síl·labes.

2. Versos d'art major:

1. 1. Eneasíl·lab: 9 síl·labes (molt poc usat)
   2. Decasíl·lab: 10 síl·labes.
   3. Hendecasíl·lab: 11 síl·labes (molt poc usat)
   4. Alexandrí: 12 síl·labes.

2. Estrofa

• versos isosil·làbics (mateix nombre de síl·labes) 
• versos anisosil·làbics (nombre desigual de síl·labes).

• Apariat: dos versos amb rima assonant o consonant.
• Tercet: combinació de tres versos.
• Quarteta (art menor) i quartet (art major): quatre versos.
• Quinteta (art menor) i quintet (art major): cinc versos.
• Sexteta (art menor) o sextet (art major): sis versos.
• Octava: combinació de vuit versos, generalment d'art major.
• Dècima: deu versos.

3. Rima

La rima

La rima és la total o parcial repetició de fonemes al final de dos o més versos a partir de la darrera vocal accentuada, incloent aquesta.

→ Segons la coincidència dels sons podem parlar de:

a) Rima consonant: apareix quan coincideixen sons consonàntics i vocàlics.

Que jo mateixa, si no fos tan llega,    A

en lletra clara contaria el fet.      B

Temps era temps hi hagué la vaca cega:      A

jo só la vaca de la mala llet.        B

(Pere Quart)

b) Rima assonant: es produeix quan la repetició només es limita als fonemes vocàlics.

Al mirador del castell

Blancaflor està asseguda.   a

Amb una pinteta d'or

sos cabells pentina i nua.     a

(Anònim)

c) Sense rima.  Ni els sons vocàlics ni els consonàntics coincideixen en la seva totalitat a partir de la darrera vocal tònica. 

Fixeu-vos que escrivim les lletres minúscules quan la rima correspon a versos d'art menor (fins a 8 síl·labes) i les lletres majúscules en els versos d'art major (de 9 a 12 síl·labes).

La rima pot tenir diverses estructures dintre de les estrofes . Les més freqüents són les creuades (rima creuada)-abba- i les encadenades (rima encadenada)-abab-; la rima caudada -ccdd- es pot trobar en els darrers quatre versos de les octaves. Aquestes modalitats poden produir diverses combinacions: rima cadenocreuda -ababcddc-, rima creucaudada -abbaccdd-, etc.

→ Segons la posició de l'accent podem parlar de:

a) Rima aguda o masculina: apareix quan l'accent final del vers recau en una paraula aguda, per tant, en l'última síl·laba de la paraula.

b) Rima plana o femenina: apareix quan l'accent final del vers recau en una paraula plana o esdruixola.

c) Rima esdrúixola (molt poc freqüent): apareix quan l'accent final del vers recau en un mot esdrúixol.

Quan la passada del vent afina —> rima femenina

la tarda tèbia del mes d'agost —> rima masculina

penges com una morta gavina 

dalt de la pedra grisa del rost. 

(Josep Maria de Sagarra)

4. Poema

El Rossinyol

El rossinyol se'n va a la serra, 

a a beure aigua i a fer-se'n bo, 

i en el camí es troba a la terra 

a una donzella que dorm tot só.

ss

La donzella li demana: "Ocells, 

rossinyol que en faig jo ací? 

Digueu al meu estimat que és certs 

que en tinc la pena sense fi".

Anònim