TASCA 3: Text per a l'escultura de les cadires
Coincidint amb el Dia de l'artista, al pati de l'institut hi hem vist exposada una escultura formada per unes cadires d'institut amb unes potes molt llargues. Ens han encarregat un text per explicar el sentit de l'obra, un cop estigui exposada a la ubicació definitiva. El text també l'adaptarem per publicar una notícia sobre l'obra.
Redacteu un text que expressi el significat de l'obra.
A continuació, teniu un text en què l'autor de l'obra original en què s'inspira la que tenim a l'institut, exposa el que volia expressar. Feu-lo servir com a referència, tot i que necessitem un text que sigui nou i vostre:
Cadires - Jesse Darling
Per nosaltres gran part de la potència de l'escultura prové de la importància d'aquestes cadires en particular per a una determinada generació. Perquè, si vostè va assistir a una escola pública en les darreres dues dècades, no hi ha possibilitat d'error: el plàstic bombollejat, el forat ovalat, aquestes potes doblegades de metall negre. En créixer, ens retorcíem durant hores en aquestes cadires, esperant el timbre de l'escola (que va sonar, per alguna raó desconeguda, exactament a les 3:35 pm). Vam fer marques al plàstic, vam clavar les ungles i vam gravar lletres a la part inferior de la cadira. Ens vam dir els uns als altres, alegrement, que els nens havien mort o havien patit danys cerebrals en caure cap enrere i copejar-se el cap amb aquestes cadires, després vam competir per veure qui podia recolstar-s'hi més.
En altres paraules, per als nens de l'era “d'educació, educació, educació”, la cadira de plàstic vermella és un objecte de gran pes psicodinàmic. En adoptar-lo, Darling pren una icona modesta de la nostra psique infantil col·lectiva i aplica una energia sinistra i mutada. Mutades i, tanmateix, familiars, perquè aleshores les cadires realment creixien. Igual que l'escultura de Darling, les cadires dels nens grans semblaven increïblement grans sobre nosaltres, mentrestant, misteriosament, nosaltres també creixíem. De fet, si tornes a mirar, la formació podria provenir directament d'algun malson de l'era escolar: l'atac de les cadires de plàstic de l'any 6!
Tot i així, val la pena preguntar-se sobre qui estan realment marxant aquestes cadires, i no crec que siguin els mestres o els nens. Amuntegades, les corretges que pengen de les cadires-criatures se senten d'alguna manera inútils i burocràtiques. Les potes, unides toscament a monyons de metall, donen a la formació una qualitat de Frankenstein heretada. Si es mira de prop, en la forma tosca i deteriorada, les cadires semblen tant un símbol d'austeritat com una imatge activa de la seva resistència, marxant contra les retallades als serveis públics que soscaven l'educació estatal en aquest país. Sí, l'escultura constitueix tot un espectacle a l'espai de l'Arsenale de Venècia, però no vaig poder evitar imaginar com quedaria si es col·loqués davant de l'oficina del director, al vestíbul de la meva antiga escola primària. ◉
Resum de la qualificació
| Ocult per a l'estudiantat | Sí |
|---|---|
| Participants | 0 |
| S'han tramès | 0 |
| Necessiten qualificació | 0 |
| Temps restant | La tasca ha vençut |