A. Unifamiliar aïllat

És un edifici dissenyat per ser ocupat per una única família. No comparteix cap paret amb altres edificis. Acostuma a tenir un espai al voltant de la casa que pertany a la propietat, i que se sol destinar a jardí o a camps de conreu. Aquests tipus d’habitatges configuren zones de baixa densitat de població i poca densitat de trànsit, però disposen de poques infraestructures de serveis.

B. Unifamiliar aparellat

Aquest tipus d’edifici està format per dos habitatges unifamiliars simètrics que comparteixen una paret. Aquesta paret compartida s’anomena mitgera. L’interior de cada habitatge és independent del veí i té el seu propi accés des del carrer.

C. Unifamiliar adossat o alineat

És un tipus d’edificació semblant a l’aparellada, però en aquest cas l’habitatge se situa al costat dels altres formant una filera, i compartint dues parets mitgeres laterals amb els habitatges contigus.

 D. Plurifamiliars

Són blocs de pisos destinats a ser ocupats per diverses famílies. Aquests habitatges són adients per ser construïts en zones urbanes, on el sòl és més limitat. Elements com el sòl, l’estructura de l’edifici, la teulada, l’antena, l’ascensor o l’escala d’accés estan compartits ples diferents propietaris.

En els casos on hi ha espais, instal·lacions i serveis comuns a diferents habitatges es crea la comunitat de propietaris, en règim de propietat horitzontal.

La normativa que estableix els drets, els deures i les normes en règim de propietat horitzontal està detallada a les lleis 5/2006 i 5/2015 del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals.