1.5  Arquitectura bioclimàtica

Definició: L’arquitectura bioclimàtica es basa en la construcció d’edificis adaptats a les condicions climàtiques de l’entorn, aprofitant els recursos naturals  per reduir el consum d’energia i l’impacte mediambiental.

Un edifici bioclimàtic ha d’aportar confort als seus usuaris. Per tant, ha de disposar d’estratègies per obtenir, acumular, i transmetre la calor i el fred.

A.   L’orientació

Pe aconseguir la màxima radiació solar i crear corrents d’aire, l’habitatge ha de tenir una orientació nord-sud. La façana nord no rep radiació solar, és adequada per a trasters i rebosts. La zona est rep una calor agradable al matí, es destina a dormitoris, la façana sud rep sol tot el dia, s’hi ubiquem les cambres més socials.

B.   Nivell d’insolació i de protecció solar

Si al costat de la casa es posen arbres de fulla caduca en la zona sud, a l’estiu faran ombra, i a l’hivern, en perdre les fulles, deixaran passar el sol per escalfar la casa. A la zona nord es posen arbres de fulla perenne que faran de barrera als vents freds que arriben pel nord.

C.   Sistema per generar i distribuir aire calent

Consisteix a captar la calor i a distribuir-la l’habitatge per ventilar.

. Efecte d’hivernacle: és una tècnica per produir calor. Es basa en la instal·lació de grans finestres a la façana sud, o la construcció d’un hivernacle adossat a l’habitatge. Durant el dia, l’aire s’escalfa i es distribueix per l’habitatge per convecció. A la nit, per evitar pèrdues de calor, s’han de baixar persianes o tancar contrafinestres.

. Mur Trombe: és un mur de massa tèrmica construït de pedra, formigó, toves o maons. Té unes obertures per la part inferior i superior per facilitar la circulació de l’aire, i davant hi ha un vidre per provocar l’efecte hivernacle. Durant el dia, els raigs solars creen un efecte hivernacle entre el vidre i el mur, escalfant l’aire que ve de la part inferior del mur i acumulant calor. A ka nit, a causa de la inèrcia tèrmica del mur, la cedeix a l’interior de l’habitatge.

. Inèrcia tèrmica interior: es basa a situar, en parets i terra de l’interior de l’habitatge, grans masses tèrmiques per captar i acumular la radiació solar. Aquestes masses s’han de situar a prop de grans finestres o hivernacles. S’han de repartir per l’edifici per obtenir una eficàcia més gran.

 D.   Sistema per generar i distribuir aire fresc

La diferència de temperatura entre dues habitacions amb orientacions oposades provoca un corrent d’aire. Hi ha tècniques per forçar de manera natural la ventilació.

. Xemeneies solars: l’aire calent puja perquè té una densitat menor que el fred. Per provocar la circulació de l’aire, s’ha de fer una obertura en la part superior i interior de l’habitatge que farà de xemeneia. Aquesta xemeneia es fa la façana sud, que acumula més calor. Una finestra a la façana nord facilitarà la circulació de l’aire i refrescarà l’habitatge.

. Patis: aquesta tècnica consisteix en el fet que els patis acumulen fred a la nit i el cedeixen durant el dia a les habitacions que l’envolten, Quan l’aire s’ha escalfat, ascendeix pel pati per convecció , i es torna a refredar durant la nit. Aquesta tècnica millora la seva eficàcia si s’hi col·loquen fonts o pous d’aigua.

. Façana ventilada: consisteix a crear un cambra ventilada entre la façana de l’edifici i unes plaques exteriors muntades sobre una estructura ancorada a la façana. Aquestes plaques poden ser de pedra, de fusta, de panells sandvitx, etc. Aquest sistema permet un millor comportament tèrmic de l’interior de l’edifici. L’aire fred entra per la part inferior dels panells, s’escalfa en absorbir la calor produïda per la radiació solar, i surt per la part superior , dissipant aquesta calor a l’exterior de la cambra.

E.   Aïllament tèrmic

Aïllar tèrmicament un habitatge suposa utilitzar materials amb una baixa conductivitat tèrmica en parets , sostres, terres, portes i finestres.

Per a un aïllament òptim, totes les parets i sostres han de disposar de doble paret, amb una cambra d’aire i capa de material aïllant entre elles.

Les cobertes verdes és una tècnica que cobreix la teulada amb una capa vegetal enjardinada o un hort. Aquesta capa actua com un aïllant tèrmic, mantenint la temperatura interior constant i agradable. Durant el dia absorbeix la calor de l’edifici i durant ka nit la dissipa a l’exterior.

ACTIVITATS

12. Observa les teulades dels edificis del teu entorn. Esbrina si tenen algun sistema d’aprofitament d’energies renovables integrat en l’edifici. Quins?

13. Fes una relació de tasques que es puguin dur a terme per millorar-ne l’aïllament.