Està formada per dues instal·lacions paral·leles, una d’aigua freda

i una d’aigua calenta sanitària (ACS). Els components de la xarxa

d’aigua sanitària han de ser resistents a la corrosió, suportar la pressió

existent a la xarxa i no alterar les condicions organolèptiques de l’aigua.

Els principals elements són:

. Les claus de pas

Són vàlvules  manuals que permeten obrir o tancar el pas d’aigua per les canonades.

El rebut de l’aigua especifica el que hem de pagar pel servei en un període de temps determinat. Encara que no està unificat, perquè depèn de la companyia subministradora de cada municipi, l’import és la suma dels tres conceptes següents:

-          La quota de servei, que és una quota fixa per disposar del servei de subministrament.

-          El consum, que és una quota variable, en funció dels m³ consumits d’aigua.

-          Les taxes (cànon, manteniment, clavegueram, tractament de residus, etc. ) i l’IVA.

B.  La xarxa d’aigua pluvial i no potable

Aconseguir una millor eficiència en l’ús i l’estalvi de l’aigua és aprofitar l’aigua no potable. Entre els recursos no potables que podem aprofitar en l’àmbit urbà trobem: les aigües pluvials, les aigües del rentat de filtres de piscines i les aigües grises ( aigües residuals de les dutxes i lavabos).

Aquestes aigües recollides, filtrades i emmagatzemades adequadament representen un recurs alternatiu d’aigua. Hi ha aplicacions diàries que no requereixen aigua potable, com és el cas de cisternes de vàters, el reg i la neteja d’interiors i d’exteriors. Aquest recurs alternatiu pot reduir fins a un 40% el consum d’aigua potable.

Si es disposa d’una instal·lació per a subministrament d’aigua no potable, les canonades, les claus de pas i els punts terminals han d’estar senyalitzats per tal que puguin ser identificats de manera clara i inequívoca.

C. La xarxa de sanejament

És l’encarregada d’evacuar les aigües residuals per gravetat cap al clavegueram amb unes condicions higienicosanitàries adequades. Està formada per:

. Sifons: són tancaments hidràulics. Actuen com a taps i impedeixen que entrin a l’habitatge les olors procedents del clavegueram.

. Derivacions: són les canonades que connecten els aparells sanitaris  amb els baixants. Estan instal·lades en pendent perquè les aigües circulin.

. Baixants: són les canonades verticals, de diàmetre més gran que les derivacions. Condueixen les aigües residuals de les derivacions i aigües pluvials fins als col·lectors. Tenen ventilació en la part superior per tal d’igualar la pressió atmosfèrica amb l’exterior i facilitar la baixada de les aigües.

. Col·lectors: són canonades amb un petit pendent perquè hi circulin les aigües residuals. Són iguals o de major diàmetre que els baixants. Connecten els baixants amb l’arqueta sifonal.

. Arqueta sifonal: és el punt de connexió dels col·lectors amb la xarxa de clavegueram. Evita que entrin les males olors i les rates a l’habitatge.

Els elements de la xarxa de sanejament majoritàriament utilitzen com a material el PVC, pel baix cost i per les seves característiques tècniques.