La terra, la dona, la fecunditat.

De forma universal, la terra ha estat interpretada com una matriu que dóna vida a tot, com una mare, font de tot ésser i de tota vida. En tant que mare, la terra és vista com una dona. La terra és la "mare-terra" que dóna vida, però també la que acull al seu si la mort.

La terra és símbol de fecunditat. La terra té cura de tots els éssers alimentant-los; la terra recull també els seus fills morts i els dóna nova vida. Tot el que surt de la terra, ha de retornar al seu si. Al seu si por recobrar vida el que acull la terra, com ho fan les llavors, que moren per donar noves plantes. Així, la terra es converteix en signe d'esperança del retorn dels humans a la vida, en consol de la mort, en símbol de resurrecció.

Darrera modificació: dilluns, 10 d’octubre 2016, 11:38