2.1 Radiocomunicació

La radiocomunicació és una de les principals aplicacions de les ones electromagnètiques que permet establir connexió entre punts fixos o punts mòbils, i es poden crear xarxes específiques. Entre aquestes hi trobem: protecció civil, navegació marítima , navegació aèria, radioaficionats, radiotaxi.

Cada una d’aquestes empra bandes de freqüències i modulacions especifiques segons les seves necessitats. Algunes encripten les comunicacions perquè si són interceptades no puguin ser utilitzades il·legalment.

Operar en algunes d’aquestes bandes requereix formació tècnica i autoritzacions o llicencies oficials. En la major part , la comunicació és del tipus semidúplex (half-duplex), això vol dir que no pot haver-hi diàleg simultani, sinó un missatge unidireccional i , a continuació, la resposta; és el sistema emprat en els walkie-talkie. En canvi, en un sistema dúplex (full-duplex), la conversa pot ser  simultània, però necessita ocupar dos canals de freqüència per cada una de les comunicacions, és el cas dels telèfons mòbils.