Els satèl·lits de comunicacions han suposat una avenç tecnològic que ha permès superar les limitacions en les comunicacions per ones de superfície a és d’aportar nous serveis. Aquests satèl·lits tenen posicions geostacionàries a 36000 km, és a dir , mantenen la seva posició relativa respecte de la Terra, de manera que cobreixen sempre les mateixes zones. Per mantenir-se operatius s’alimenten d’energia solar que capten amb les plaques fotovoltaiques. El senyal de pujada és d’una freqüència més elevada que el senyal de baixada per no interferir-se.

Les aplicacions dels satèl·lits de comunicacions són : telefonia mòbil directa, reemissió de canals de ràdio i televisió, reemissió de senyals de telecomunicació de veu i dades, connexió a Internet.