Bhagavad Gita
El Bhagavad Gita
El Bhagavad Gita és una literària escrita com a diàleg, en 700 versos.
S'inicia amb una conversa que té lloc entre Krixna i Arjuna tot just abans de començar una batalla. Arjuna es troba dalt del carro de combat armat amb el seu arc i fletxes i Krixna n'és el conductor. Quan Arjuna veu el seu oncle preparat per l'atac davant seu, el seu ànim defalleix, i pensa que no serà capaç de lluitar contra els membres de la seva família.
Krixna se'l mira seriosament i comença per dir-li que s'assereni i que tingui valor. A continuació li diu: "Arribat a aquest punt, Arjuna, has de lluitar com un guerrer! Deixa't de vacil·lacions i fes el teu deure!" Durant el discurs, Krixna mostra la seva divinitat a Arjuna i li explica perquè és més important l'acció positiva i actuar amb determinació que el deixar-se anar i lamentar-se.
El caràcter de Krixna al Bhagavad Gita és sever, savi i prudent.
Krixna instrueix Arjuna sobre una multitud de dominis, començant pel de la reencarnació, amb la qual es resol el dilema d'Arjuna, ja que implica que els morts en la batalla no han perdut veritablement la vida. Krixna continua exposant un gran nombre d'assumptes espirituals, entre els quals diversos iogues (o camins de devoció) diferents. A l'onzè capítol, Krixna mostra a Arjuna que de fet és una encarnació del déu Vixnu (identificat com una manifestació del Braman).
A un nivell més profund, la guerra es presenta com una metàfora de les confusions, els dubtes, els temors i els conflictes que preocupen qualsevol persona a un moment o altre de la seva existència. El Bhagavad Gita s'adreça a aquesta discòrdia interior i ensenya la via de la devoció del déu personal, la via del coneixement, la via de l'acció justa i la via de la meditació. Segons Krixna, l'arrel de tots els dolors i de tots els trastorns és l'agitació de l'esperit provocada pel desig. L'única manera de disminuir la flama del desig és calmar l'esperit per la disciplina dels sentits i de l'esperit.
Tanmateix, el rebuig total a l'acció és considerat com a tan perjudicial com una total indulgència. Segons Bhagavad Gita, l'objectiu de la vida és d'alliberar l'esperit i l'intel·lecte de les seves complexitats i de concentrar-los sobre la glòria de l'ànima. Aquest objectiu pot ser realitzat pels iogues d'acció, de devoció i de coneixement. El text acaba per un cant exposant la doctrina del renunciament, que permet escapar-se del samsara, el cicle dels renaixements.