Lògica formal. Contingut i forma, veritat i validesa.

LÒGICA FORMAL. Contingut i forma, veritat i validesa.

Qualsevol raonament consta d'un determinat nombre d'oracions, col·locades de tal manera que puguem dir que una  d'elles, la que anomenem conclusió, se segueix o es deriva lògicament de les altres, les quals anomenem premisses. Totes elles són proposicions, és a dir: oracions enunciatives que podem considerar veritables o falses.

Un raonament és vàlid si la conclusió es deriva lògicament de les premisses.

Estructura del sil·logisme:

                      Tots els homes són mortals

                      Sòcrates és home

                      ___________________________

                      Sòcrates és mortal

No hem de confondre la veritat de la conclusió amb la validesa de l'argument.

Espero que s'entengui amb l'anàlisi dels següents exemples:

         Si Sòcrates va ser un gran filòsof, aleshores va ser un gran governant.

         Sòcrates va ser un gran filòsof.

         --------

         Sòcrates va ser un gran governant

La conclusió, en l'exemple anterior, es deriva lògicament de les premisses; per tant, l'argument és vàlid malgrat que la primera premissa i la conclusió són falses.

              Alguns estudiants de filosofia són bromistes.

              Alguns esportistes són estudiants de filosofia.

              -----------

              Alguns esportistes són bromistes.

En aquest exemple, malgrat que la conclusió sigui vertadera, aquesta no es deriva de les premisses. El raonament o argument no és vàlid!

Podem dir, doncs, que la lògica formal estudia les diferents formes que poden tenir els raonaments prescindint del contingut concret o la matèria de què tracten les proposicions que componen aquests arguments.

Insistim:

Un raonament pot ser vàlid encara que la conclusió sigui falsa, i un altre pot ser no vàlid encara que la conclusió sigui vertadera.

Un argument és vàlid quan, suposada la veritat de les premisses, encara que no siguin vertaderes, la conclusió no pot ser res més que vertadera, encara que de fet no ho sigui.

LÒGICA FORMAL. La lògica tradicional

La lògica com a ciència va fer les primeres passes amb Aristòtil. Posteriorment els estoics la van ampliar (tot considerant-la una part substantiva de la filosofia, i no només com un simple instrument). Més tard, els lògics de l'edat mitjana i començament de l'edat moderna van sistematitzar la lògica aristotèlica i estoica, culminant així l'anomenada lògica tradicional. Aquest tipus de lògica emprava determinades lletres com a símbols per representar les parts variables dels esquemes argumentatius.