En molt poc temps la nostra manera de viure ha canviat radicalment; hem deixat de ser nòmades i caçadors i ens hem convertit en ciutadans moderns i civilitzats, aliens als instints de supervivència que ens marcaven en temps passats. Malgrat tot, això no és del tot cert. Ara formem una «supertribu» que requereix els mateixos estímuls i sensacions dels nostres avantpassats. Pertanyem a un determinat grup social i cultural, necessitem identificar-nos amb alguna doctrina o ideologia i, alhora, rebutgem les maneres de pensar contràries a la nostra, en moltes ocasions de manera violenta. Un clar exemple ens el donen els esdeveniments esportius que, convertits en una mena de rituals sagrats, s’assemblen a l’antiga pràctica d’anar a caçar; el que passa és que ara el premi no és un animal per a menjar, sinó quelcom més intranscendent com la victòria sobre l’equip rival. Hem passat de les cabanes de fang als gratacels de les grans metròpolis, però l’evolució tecnològica va més accelerada que l’evolució cultural. Vivim en un món regit per la mateixa naturalesa humana en el que l’única cosa que ha canviat és l’escenari en el que desenvolupem les nostres vides.

Disponible en: https://www.youtube.com/watch?v=eqB-JN8kUEk

Darrera modificació: dimarts, 26 de gener 2021, 20:17