2.3.1. L'acció intencional: deliberació, fins, mitjans, conseqüències

L'acció intencional: deliberació, fins, mitjans, conseqüències.

Tot ésser viu ha de ser viable en relació amb el seu medi perquè, en cas contrari, mor.

L'estructura bàsica de la relació entre qualsevol organisme i el seu medi és: estímul-afectació- resposta.

En l'animal, l'estímul fa que hi hagi una resposta ajustada gràcies i d’acord amb la seva dotació biològica.

Aquest ajustament s'anomena justesa i es produeix de forma automàtica.

L'ésser humà no respon a l'estímul automàticament, sinó a través d'un procés en el qual es poden distingir les passes següents:

1 Gràcies a la seva intel·ligència, capta l'estímul com una realitat per la que se sent afectat i constitueix el seu món.

2 En sentir-se afectat, no respon de forma automàtica, sinó que imagina diferents possibilitats de resposta d'entre les quals es veu obligat a escollir.

3 Es fa, doncs, un procés de deliberació. Aquest és el nivell més bàsic de llibertat a la qual cap ésser humà no pot renunciar. Com més cultes i creatius siguem, més capacitats tenim per imaginar possibilitats i més camins se'ns obriran.

4 És normal fer aquesta deliberació tenint en compte els fins, els mitjans i les conseqüències de la nostra acció.

5 En escollir una de les possibilitats que se’ns obre, hem de renunciar a les altres i justificar la seva elecció.

6 Allò que en l'animal era justesa automàtica, en l'ésser humà és justificació activa d'acord amb el que hem considerat: fins, mitjans i conseqüències.

Aquesta estructura antropològica configura de forma originària de llibertat: som éssers oberts a realitats i possibilitats, oberts al món.

Els homes són forçosament lliures perquè ens veiem obligats escollir entre diverses opcions i a justificar la nostra elecció.