2.3.3. La moralitat. Relativisme moral i absolutisme moral
La moralitat
No hi ha persones amorals. Les persones som inevitablement morals perquè, a l'hora d'actuar, imaginem diferents possibilitats entre les quals ens veiem obligats a escollir, i a més hem de justificar la nostra elecció, si volem comportar-nos com a éssers racionals. Imaginar possibilitats, haver d’escollir entre elles i justificar l'elecció són tres moments de l'estructura moral de les persones, que fan que no hi hagi cap que sigui amoral.
El relativisme moral. El relativisme moral consisteix a afirmar que els principis d’allò just i d’allò bo només els podem trobar a l'interior de cada grup determinat i només serveixen per aquest, però no per a tots els éssers humans.
Com que cada grup té els seus costums i tradicions, les opcions morals que prenen són incomparables amb les dels altres, de manera que allò just i allò injust, allò bo i allò dolent són sempre relatius a algun grup, depenent de les formes de vida que tinguin. En conseqüència, resultaria impossible als diferents grups posar-se d'acord i assolir uns principis de validesa universal.
L'absolutisme moral. L’absolutisme moral és una doctrina genèrica moral que sosté que els mandats o normes morals són incondicionats; és a dir, l’obligació concreta que imposen és incontestable i no està en dependència de circumstàncies casuals ni a las conseqüències derivades del seu compliment o incompliment.