Amb anterioritat a aquest tema ja s'ha vist que els humans som animals socials. Necessitem els altres per poder sobreviure i per desenvolupar les nostres facultats superiors: pensament abstracte i llenguatge articulat.

També hem vist com el medi social configura la nostra identitat i condiciona la nostra personalitat a través del procés de socialització.

Amb el que sabem, doncs, podem concloure que, en l'ésser humà, viure és conviure. L'espai on convivim està poblat per persones que són diferents entre si. Hi ha diversitat, les nostres diferències es mostren en com som de diferents, com pensem de forma diferent, com actuem de manera diferent, com volem coses també diferents.

Aristòtil defensa que en comú, tots els homes, tenen l'aspiració a aconseguir la felicitat. Ara bé, en el que cadascú pensa o fa per aconseguir la felicitat hi ha discrepància.

Els desitjos i projectes de cadascú poden entrar en conflicte amb els dels altres.

L'ètica i la política proposen solucions per harmonitzar les diferències. 

Comencem el tema amb una invitació a ser un mateix, autènticament, amb el poema de Charles Bukowski: "Així que vols ser escriptor".

La idea principal que se'n desprèn està relacionada amb el nostre tema: el valor de la diferència.

Fem una passa més. Per entendre el valor de la diferència i, per tant, de la diversitat dins de la societat, podem apropar-nos a les idees de John Stuart Mill (1806-1873) sobre el valor de la individualitat.

La individualitat rau en la llibertat per viure d'acord amb els nostres gustos i les nostres decisions, per tal d'aconseguir els nostres propis objectius. La individualitat està associada a la singularitat del desenvolupament personal.

John Stuart Mill critica les persones que es deixen portar només pel costum. Els humans han de determinar de manera autònoma la seva manera de viure i no limitar-se a seguir passivament els models de vida imperants. Sense rebutjar ni menysprear el bagatge de coneixements i l'experiència humana acumulada, considera que l'individu ha d'interpretar-los i utilitzar-los a la seva manera des d'un judici crític.

Actuar d'aquesta manera és útil per a un mateix: qui es conforma amb el costum, no educa ni desenvolupa les seves qualitats humanes; qui ho fa per un mateix, les exercita totes i n'adquireix la virtut i excel·lència.

Actuar d'aquesta manera també és útil per a la societat en el seu conjunt. Un cop cultivada la individualitat, sorgeixen el vigor individual, l'espontaneïtat i l'originalitat. Així és que en poden aparèixer els pioners, els genis, els innovadors... aquells que proposen noves idees i models de vida que ofereixen noves possibilitats de civilització, cultura i benestar.

Darrera modificació: divendres, 7 de febrer 2025, 12:42