Us presento el tema de la relació de la necessitat del poder (Estat) i la naturalesa humana començant per les teories de dos autors que reconeixen en Confuci una autoritat.

La doctrina confuciana ha estat sempre principalment una doctrina política i moral.

En el primer període els pensadors oferien als senyors dels estats xinesos les seves idees sobre la manera de governar, destacant la importància de l’actitud ètica del governant per a l’ordre social i el bon govern.

Menci (mestre Meng, 371-289 aC) defensà que la natura humana és bona, i que el governant podia treure del seu interior els impulsos que el portarien a la solidaritat humana i la justícia, les dues virtuts cabdals. Menci, les converses del qual amb prínceps feudals foren posades per escrit (Menci), es considerava explícitament un transmissor de les doctrines de Confuci. Com ell, venerava els antics reis savis i pensava que el bon govern només podia ser un govern per la virtut; sostenia la necessitat d’un principi moral que regeixi les qüestions polítiques; s’adhereix a la teoria del mandat del Cel.

Xunzi (ca. 310-ca. 210 aC) va contradir la tesi de Menci i va sostenir que les virtuts morals s’adquirien amb l’educació i la cultura, que són artificials. Xunzi afirma que la naturalesa humana és dolenta; entén la naturalesa com a equivalent a les passions. Insistim, Xunzi és el pensador de la necessitat de l’educació i de la cultura. L’home, per a ell, és un ser perfectible, que de ser quasi com una bèstia, pot arribar a ser un sant. L’artifici, l’educació, poden elevar l’home per damunt de la seva naturalesa bruta. La seva obra porta el mateix nom que ell: Xunzi. Ja no és de forma dialogada, com les Analectes o el Menci, sinó que està formada per una sèrie d’assajos raonats sobre els temes claus del pensament.

Després d'haver llegit aquestes consideracions, relaciona-les amb les d'autors occidentals.

Darrera modificació: dimarts, 9 de maig 2023, 13:12