3.2.2. La justícia i el dret

El dret i la justícia

 “Sabem que la legitimitat no és la legalitat, que la justícia no és el dret”

Penso que és necessari reflexionar un instant sobre la relació entre legalitat (o el dret) i legitimitat (o la justícia). Per fer-ho rellegim la tragèdia, de Sòfocles, Antígona.

Creont publica un edicte que prohibeix enterrar Polinices però que, en canvi, permet fer-ho amb Etèocles; tots dos, germans d'Antígona morts en combat. Tanmateix, ella desobeeix la llei de Creont i apel·lant a una llei superior, la llei de Zeus, transgredeix l'edicte. Això li suposarà una condemna a mort. El que Sòfocles ens mostra en la seva tragèdia és que no es pot confondre el que és legal amb el que és legítim, és a dir, el dret amb la justícia. El dret és la legalitat vigent, però què és la justícia? Què és la legitimitat? (...)

Antígona sosté que la llei de Creont és injusta perquè hi ha una altra llei, la llei-no-escrita-dels-déus, que no és ni d'avui ni d'ahir sinó de sempre. El problema rau en el moment en què llegim amb ulls del present aquesta tragèdia perquè, a diferència d'Antígona, no sabem quina és la llei de Zeus, no sabem què és la legitimitat. No obstant, sí que sabem què no és. Sabem que la legitimitat no és la legalitat, que la justícia no és el dret.

La llei no sempre és justa. Mai cap marc normatiu legal serà suficientment just. Perquè els éssers humans som finits, sempre hi haurà una esquerda entre el dret i la justícia. Per això, malgrat no saber què és allò legítim (o la justícia) sí que sabem que un estat democràtic, precisament perquè és democràtic, hauria d'admetre que mai no serà suficientment just. La justícia només es pot realitzar com a dret, és a dir, com a legalitat. Però la legitimitat mai no podrà ser compensada del tot per cap legalitat vigent.

El text anterior és una selecció d’un article de Joan-Carles MÈLICH