3.3.1. L'art i l'experiència estètica. Cap a una definició d'art
Per reconèixer alguna cosa com a una obra d'art, cal que compleixi, en principi, almenys les dues condicions següents:
La primera condició té dos requisits, que són:
El primer, que l'obra l’hagi feta algú que domini una tècnica.
El segon, que l'hagi feta amb la intenció de produir una obra d'art.
Aquesta condició descarta com a obra d'art qualsevol cosa que s'hagi poduït de manera accidental o que sigui fruit de causes naturals .
La segona condició és que l'obra tingui un valor estètic i que pugui produir en nosaltres una experiència estètica.
L’estètica és una doctrina sobre la bellesa, l’art i, més en general, les sensacions. L'estètica reflexiona sobre els valors que atribuïm a l’art. Un dels valors estètics és la bellesa. Ara bé, com podem saber quan una cosa és bella? Tothom ha de trobat belles les mateixes coses? I encara més... com és que hi ha formes d’art que no tenen en compte la bellesa?
Només podem acceptar de manera provisional les dues condicions com a necessàries i suficients per determinar si quelcom és art. Cal anar més enllà ara i qüestionar si totes les obres que actualment són acceptades com a obres d’art les compleixen.
Els museus i les galeries d'art hi ha obres que no compleixen cap de les dues condicions que hem vist.
Podríem modificar la definició d'art i afegir altres condicions com: l'originalitat, el simbolisme, la provocació, la conceptualització, l'acceptació social, i moltes d'altres. Això, però, no soluciona el problema. Si afegim més elements a la definició, correm el perill d'excloure un conjunt cada cop més gran d'obres que avui és consideren obres d’art de referència.
El filòsof George Dickie (1926) proposa per a l’art una definició institucional:
Quelcom és una obra d'art si ha adquirit un determinat estatus dins d'un marc institucional particular que anomenem al món de l'art.
Dit d'una altra manera, una obra és una obra d'art si és considerada com a tal per part d'artistes, comissaris d'exposicions, editors, crítics, venedors d'art, museus, públic, etc., què són els qui constitueixen el món de l’art.
Per a posar-ne alguns exemples d’aquest món que pot crear perplexitat, busca informació sobre :
La font (1917), de Marcel Duchamp
Merda d’artista (1961), de Piero Manzoni
Brillo Soap Pads Boxes (1964), d’Andy Warhol
El llit (1999), de Tracey Emin