Les preposicions

Les preposicions són paraules invariables (tenen una única forma) que es fan servir per enllaçar una paraula (normalment un verb o un nom) amb el seu complement (que és el que va introduït per la preposició). Per exemple:

jugar	a bàsquet
verb	prep+nom

– En una relació prepositiva, doncs, hi ha un element dominant (jugar i cançó) i un element subordinat que fa de complement (a bàsquet i  de bressol).

– El sintagma introduït per una preposició s’anomena sintagma preposicional.

– Podem classificar-les en els grups següents:

-Preposicions febles

Les preposions febles són a, en, amb, de, per i la composta per a. Les anomenem febles perquè són monosíl·labs àtons. Tenen un significat molt dèbil i poden tenir molts usos:

a
al matí / al migdia / a la tarda / al vespre / a la nit	Part del dia
a la primavera / a la tardor	Part de l’any (estacions)
a Tarragona / a Tortosa / a Itàlia	País, ciutat, poble…
alguna cosa a dir / res a dir / res a fer / és a dir	Subordinem un infinitiu a certes expressions
accedir a / acostumar-se a / avesar-se a / adaptar-se a / adherir-se a / aficionar-se a / arriscar-se a / aspirar a / contribuir a / exposar-se a / habituar-se a / jugar a / negar-se a / oposar-se a / procedir a / referir-se a / renunciar a / resignar-se a / sotmetre’s a	Després d’alguns verbs (verbs de règim)

 

en
s’expressa millor en anglès que en francès viatja sempre en tren	La manera de fer certes accions
és doctor en ciències és especialista en conducta animal	Els complements de determinats noms i adjectius
confiar en / consistir en /exercitar-se en / fixar-se en / implicar-se en / incidir en/ influir en	Després d’alguns verbs (verbs de règim)

 

amb
escriure amb ela geminada afirmar amb reserves	La manera de fer certes accions
venir amb autocar a les nou viatjar amb avió saltar amb paracaigudes	El vehicle o el mitjà que utilitzem
enganxa el paper amb cola treu la punxa amb unes pinces	Complement d’instrument
vaig al cinema amb els amics	Complement de companyia
avenir-se amb / estar d’acord amb / fer-se amb	Després d’alguns verbs (verbs de règim)

 

de
olor de roses / pudor degasolina gust de llimona cuina de gas / camisa deratlles avió de reacció / barca demotor / barca de vela	Introdueix la majoria de complements del nom
uns quants de vermells algun de blau / tres de madurs un guants de pell i uns de llana	Separem certs determinants de l’adjectiu quan no hi ha el nom.
Ja n’hi ha prou, d’aquesta comèdia! De tamborets, quants n’hi ha?	La repetició d’un complement que ja és representat pel pronom en.
hem d’anar-hi aviat això no s’hauria de fer	En les perífrasis d’obligació (haver de…)
abusar de / acomiadar-se de / adonar-se de / apoderar-se de / assegurar-se de / beneficiar-se de / burlar-se de / cuidar-se de / defensar-se de / dependre de / desempallegar-se de / desfer-se de / deslliurar-se / de dubtar de / enamorar-se de / encarregar-se de / estar-se de / excusar-se de / informar de / oblidar-se de / ocupar-se de / parlar de / penedir-se de / preocupar-se de / prescindir de / recordar-se de / (re)fiar-se de / riure’s de	Després d’alguns verbs (verbs de règim)

 

per
t’ho enviarem per correu ho farem portar per l’oncle	Indica el mitjà
no van poder esquiar pel vent	Causa
per mar	trajecte
el projecte va ser presentat per l’enginyer de l’empresa	Qui realitza una acció (l’agent) expressada en veu passiva
Per Nadal, cada ovella al seu corral. Per Sant Esteve, un pas de llebre. Per sant Andreu, pluja o neu. Pel maig, es pesquen sardines a raig. Pel juny, la falç al puny.	Temps
atabalar-se per / interessar-se per / preocupar-se per	Després d’alguns verbs (verbs de règim)
un pastís fet per mi	Agent
gust per la lectura	Objecte

 

per a
han dut un sobre per al senyor Romeu aquest bitllet no és vàlid per   tren compro un regal per a la meva amiga per a demà, per a més tard exercicis massa difícils per als alumnes	Indica la destinació o finalitat d’un objecte o límit temporal o àmbit d'adequació

 

Observacions	Exemples
1. La preposició de s’apostrofa davant vocal	ple d’emoció parlen d’higiene
2. Les preposicions a, de i per es contreuen amb els articles el / els i donen com a resultat les formes: al / als, del / dels, pel / pels, per al / per als	Vaig al camp. He comprat llepolies per als nens. Parlàvem dels amics. Passarà pel restaurant.
3. Les preposicions en i amb canvien a les preposicions a i de si el complement és una oració d’infinitiu	Pensa en la signatura. Pensa a (o de) signar. Estic d’acord amb tu. Estic d’acord a (o de) fer això.
4. Les preposicions febles a, amb, de, en desapareixen davant la conjunció que	S’exposa a tot. S’exposa que li prenguin el cotxe. Es tracta d’un malentès. Es tracta que puguis anar-hi.
	El fet que m’ho insinués em preocupa. A causa que el riu anava ple van haver d’esperar dues setmanes. Des que has arribat, estic més tranquil·la.

 

-Preposicions fortes

Les preposicions fortes són aquelles que tenen una síl·laba tònica. Poden ser simples o compostes. Vegem-ne les més freqüents:

Simples	contra, durant, entre, fins, malgrat, segons, sense
Compostes	cap a, des de, fins a…