Els sons de les esses

     Hi ha dos sons diferents de la essa: el de la essa sorda i el de la essa sonora.

     Quan pronunciem la essa sorda, les cordes vocals no vibren; en canvi, quan pronunciem una essa sonora sí. Per comprovar-ho podem col·locar els dits damunt de la nou del coll i pronunciar la essa de rosa. Si la pronunciem bé, notarem la vibració de les cordes vocals. En canvi, si pronunciem sopa, la essa és sorda perquè les cordes vocals no vibren. Cal distingir bé els dos sons per escriure amb l’ortografia correcta les paraules que els contenen.

• El so de essa sorda es pot representar amb les grafies s, ss, c, ç.

• El so de essa sonora es pot representar amb les grafies s, z.

a) So de la essa sorda [s]
s	• a principi de mot • darrere de consonant • a final de mot	sabata, sobre, sal cansar, inserir progrés, pes, esbós
ss	• entre vocals	mossa, supressió, pessic
c	• davant de e, i • en els finals -ància i -ència	cel, calces, cirera importància, ciència, elegància
ç	• davant de a, o, u • a final de mot • en els sufixos -ança i -ença*	traçat, braços, forçut esquinç, braç, calç fiança, confiança, aparença, coneixença

* Tingueu present que no hi ha sufix en casos com cansa, dansa, pensa, defensa…

b) So de la essa sonora [z]
s	• entre vocals	casa, música, posar
z	• en posició inicial • entre consonant i vocal (excepte els mots que contenen els formants -dins-, -trans- i -fons-)	zebra, zodíac, zona onze, pinzell, colze (endinsar, trànsit, enfonsar)

La grafia del so de la essa

• Les esses (s o ss) i les ces (c o ç) formen dues famílies diferents que no es barregen mai. Així, quan una paraula s’escriu amb s o ss, tots els seus derivats s’escriuen també amb s o ss.
  casa > caseta, casolà
  gos > gossa, gossera
  
  I quan una paraula s’escriu amb c o ç, els seus derivats també s’escriuen amb c o ç.
  llaç > llaçada, llacet

• Per saber si una paraula que té el so sord s’ha d’escriure amb s (o ss) o bé amb c (o ç), es pot tenir en compte que hi ha, en molts casos, una correspondència amb les altres llengües romàniques.

  • c, z, ç, t en castellà, francès, italià… > c, ç en català
    nación, nation, nazione… > nació
    fuerza, force, forza… > força

  • s en castellà, francès, italià… > s, ss en català
    comisión, comission, commissione… > comissió
    rosa, rose, rosa… > rosa

• Hi ha casos, però, en què no hi ha aquesta correspondència.

  • c, q en castellà, francès, italià… > z, s en català
    encina, chêne, quercia… > alzina
    diciembre, décembre, dicembre… > desembre

Casos especials de la essa

• Hi ha algunes paraules amb prefix que no s’escriuen amb ss, encara que la pronúncia sigui sorda i que la essa vagi entre vocals.

Prefix	Exemples
a-* (negatiu) anti- bi- contra- entre- mono- para- pre- sobre- tele- ultra- uni-	asèptic, asimetria antisocial, antisemita bisectriu, bisíl·lab contrasentit, contrasenya entresol, entresuar monosíl·lab, monosodi parasintètic, parasimpàtic preselecció, presocràtic sobresalt, sobresou telesella, telesèrie ultrasensible, ultrasò unisexual, unisonància

* Amb excepcions: dupliquen la essa els derivats d’un mot començat amb els prefixos a- (no negatiu: assaltar, assenyat), des- i dis- (negatius: dessalar, dissort) i re- (ressò, ressembrar).

• Encara que el so sigui sord, la essa tampoc es dobla en alguns compostos:
  aerosol, anglosaxó, dinosaure, ecosistema, fotosíntesi, homosexual, psicosomàtic, vivisecció…
  
  Ni en els que duen guionet:
  para-sol, boca-sec, penya-segat, mare-selva…

• Cal pronunciar amb el so de essa sorda:
  — les paraules femenines acabades amb -essa: abadessa, comtessa, metgessa, diablessa… (però: princesa, marquesa, pagesa…).
  — i les paraules acabades amb…
  -gressió, -gressor: agressió, agressor…
  -missió, -missor: emissió, emissor…
  -pressió, -pressor: pressió, impressió, impressor…

• En alguns mots cultes es fa servir la z per representar una essa sonora entre vocals:
  amazona, nazisme, protozou, trapezi, paleozoic, ozonosfera, espermatozoide, esquizofrènia, bizantí, ozó, topazi, Ezequiel…
  
  I també es pot trobar a inici de paraula:
  zero, zoo, zona…

• Hi ha paraules en què no té lloc la relació amb les altres llengües romàniques: c, ç, z (altres llengües romàniques) > s/ss (català).

En català amb s o ss*
alcàsser alferes Andalusia arrebossar arrissar arròs assot assut assutzena asteca barnús basa basar (botiga) bescuit besnet cabàs Cadis calabós camussa capatàs	carrossa cartipàs cassola cervesa Còrsega dansa disfressa drassana Eivissa embarassada esbós garsa gasela gaseta gaspatxo hissar Ignasi llapis masmorra massapà	massís mescal mesclar mesquita Montsó mordassa mosso mostassa pissarra pòlissa polissó pretensiós quars regalèssia ris salpar samarra sanefa Saragossa Sardenya	sarró sarsuela sedàs sentinella séquia simbomba sòcol sofre sotsobrar sucre Suïssa tapís tassa tossut tros Tunis vernís vescomte xerès …

* També passa amb la ç: maça, peça, pedaç, capçal…

En català amb z
alzina benzina botzina bronze catorze	donzella dotze onze pinzell quinze	senzill setze tretze zebra zèfir	zel zenit  zero zinc …

ACTIVITATS

1. Omple els buits amb les grafies corresponents (s, ss, sc, c, ç).

a)     Una di__iplina fèrria                                              b)    __ant Joan de les Abade__es

c)     Una es__ena agradable                                       d)    Un ram de pon__elles per a la barone__a

e)     El misti__isme i l’a__etisme                                 f)     Han repel·lit l’agre__ió

g)    Un ca__ de con__ièn__ia                                      h)    Progre__a adequadament

i)      L’ac__elerador del cotxe                                       j)      Fan pre__ió contra l’admi__ió

k)    Els últims suc__e__os                                            l)      Una propo__i__ió inadmi__ible

m)   Estat d’ex__ep__ió                                                 n)    Unes despe__es ex__e__ives

o)    Premi__es fal__es                                                  p)    Ex__és de velo__itat

q)    L’alfere__ ha menjat arrò__ a la ca__ola             r)     La pu__a s’ha po__at sobre la pin__a

s)     Comer__ d’hortali__es                                         t)      Hi__ar la bandera i al__ar el bra__

u)    Aquell __entinella s’ha di__fre__at d’estru__

 

2. Ompliu els buits amb la grafia que calgui (s, c, ss, ç o sc). 

a)     Havien perdut l’esperan___a.

b)    Escriu les lletres a la pi___arra.

c)     Quantes lletres té l’abe___edari català?

d)    La pi___ina és buida.

e)     L’espasa era d’a___er.

f)     Es van estirar a terra per descan___ar.

g)    Per què no ve___a l’aigua del mar?

h)    El ca___ador va fer un salt en veure la llebre. 

i)      Els actors ja han sortit a e___ena.

j)      No li podien treure la punxa amb la pin___a. 

k)    Va caure de la bi__icleta.

l)      Només es va menjar un tro___ de carn.

m)   Els ó___os se li van plantar al davant.

n)    El noi no volia que ane___in al seu co___tat. 

o)    Es va descal___ar. 

 

3. En l’escriptura d’algunes de les paraules de les frases següents és fàcil que ens enganyem perquè no mantenen la correspondència c/ç amb el castellà c/z:

a)     M’agrada el blanc de les a__u__enes

b)    Quan he tornat d’Andalu__ia, he pa__at per Ademú__

c)     Han tancat el__ preso__ a la ma__morra

d)    El paní__ també es diu dac__a i blat de moro

e)     La teua expo__i__ió té un cert matí__ subjectiu

f)     He conegut un __aurí de Sarago__a

g)    He tirat la __imbomba a la __équia

h)    __alparem de Còr__ega cap a Eivi__a pa__ant per Suï__a

i)      Ja tinc l’esbó__ de la ga__eta

j)      He anat al mu__eu de les Dra__anes

k)    He po__at la __ervesa a la ca__ola

l)      No em po__es el café en una ta__eta

m)   Tinc un verní__ per a la pi__arra fet a Tuni__

n)    M’han regalat un xeré__ boní__im

o)    M’he deixat el __arró a la carni__eria

4. Completa els fragments següents amb la grafia correcta de la essa sonora.

a) pe…ar monedes de bron…e                        b) omple el dipò…it de ben…ina

c) un tran…atlàntic enfon…at                          d) els dot…e signes del …odíac

e) cal organit…ar el tràn…it                             f) la col·li…ió provocà l’explo…ió

g) indemnit…ar-lo per le…ions                        h) ca…os que cal re…oldre

i) els paï…os de l’À…ia central                         j) plantar al…ines i sal…es

k) al de…embre el vi…itarem                           l) el mu…eu de l’esglé…ia

m) un esmor…ar molt sen…ill                          n) fer l’anàli…i de la seva te…i

o) la cri…i del na…isme                                    p) els ga…os de la capa d’o…ó

q) po…ar il·lu…ió en una co…a                         r) distingir belle…a de velle…a