Classificació dels motors

 Tipus de motors

Els motors es poden classificar segons la font d’energia que utilitzen per transformar-la en energia mecànica (normalment de rotació).

Segons el tipus que transformen, poden de:

• Musculars. Transformen l’energia que produeixen les persones i els animals en utilitzar esl seus músculs per moure les màquines; és el cas de les bicicletes , les batedores manuals i tota mena d’aparells moguts per l’acció de les persones mitjançant manetes, manovelles, pedals , etc, i també és el cas dels carros, les arades  o les sínies estirats per animals.

• Hidràulics. Utilitzen l’energia de fluids; és el cas de l’aigua en les antigues rodes hidràuliques i en les actuals turbines i dels olis  en determinats motors de circuits hidràulics.

• Eòlics. Transformen l’energia de l’aire en energia mecànica; és el cas dels molins de vent i dels aerogeneradors també es poden considerar motors eòlics quan el vent les empeny.

• Tèrmics. Utilitzen l’energia calorífica que es produeix en cremar un combustible i la transformen en energia mecànica ; és el cas de les locomotores de vapor i dels motors dels cotxes.

• Elèctrics. L’energia mecànica s’obté a partir de l’energia elèctrica procedent  de les piles o de la xarxa elèctrica.

• Pneumàtics. Transformen l’energia de l’aire comprimit en energia mecànica.

La història del motor

El motor al llarg de la història

Avui dia, els motors són la base de molts aparells que es fan servir en la vida quotidiana dels països desenvolupats. Els sistemes de transport, les màquines, els aparells electrodomèstics, les atraccions dels parcs lúdics, etc, funcionen amb motors. Sabem , però, que no sempre ha estat així. 

Els primers motors aprofitaven la força muscular - primer la humana i després l’animal - i, posteriorment, la força del vent i de l’aigua. Els animals servien per transportar objectes, llaurar i treure aigua dels pous a les sínies. El vent s’utilitzava per moldre el gra i navegar , l’aigua, gràcies a la roda hidràulica, feia funcionar molins i fargues.

Amb la revolució industrial van aparèixer les primeres grans màquines com les filadores i els telers, que si bé inicialment funcionaven amb la força dels braços, de seguida es van fer anar amb grans rodes hidràuliques. Posteriorment, aquestes van evolucionar i es van transformar en turbines. Més tard es van utilitzar màquines de vapor, i al final del segle XIX van aparèixer, entre d’altres , els motors de combustió interna i els motors elèctrics.

Els motors hidràulics 

Els motors hidràulics funcionen amb l’energia de l’aigua. L’aigua, sustituida en un nivell superior, en un embassament, per exemple, té capacitat per produir un treball, tot i que mentre està embassada no el realitza; diem, aleshores, que té energia potencial  (Ep= m·g·h;  on m= massa de l'objecte, g= acceleració de la gravetat =9,81 m/s², h = alçada de l'objecte al terra) . Quan aquesta aigua és conduïda per la canonada , es mou, pren velocitat, i aleshores diem que té  energia cinètica (o de moviment , Ec =1/ 2· m ·v^2;  on m= massa de l'objecte, v= velocitat de l'objecte = m/s).  Aquesta energia cinètica, quan arriba al motor ( la turbina hidràulica), es transforma en energia mecànica i fa girar el seu eix, que, el seu  torn, pot fer girar un generador per produir energia elèctrica.

La turbina hidràulica  

La turbina hidràulica és formada bàsicament per unes pales anomedanes àleps , que tenen una forma corba molt adequada per aprofitar al màxim l’energia de l’aigua. L’aigua, degudament canalitzada per uns injectors de pressió (en algun cas, un de sol), és projectada contra els àleps del rodet i fa girar l’eix de la turbina a gran velocitat.

Les turbines es classifiquen , fonamentalment, segons la seva forma, la forma dels àleps, la manera de com incideix el raig d’aigua o la disposició de l’eix de gir (horitzontal o vertical). Actualment, hi ha tres tipus bàsics de turbines: la Pelton, la Francis i la Kaplan.