Text del treball (Tasca Textos col·laboratius Google Documents)

HSIN-HSIN MING

1. La Via no és difícil si abandones les preferències. Quan no hi ha aferrament niaversió tot esdevé manifest i clar.
Quan caus en la distinció més petita te n'allunyes tant com el cel de la terra. Si vols conèixer la veritat oblida totes les opinions a favor o en contra.
Oposar allò que et plau a allò que et desplau és la malaltia de la ment.

2. Sempre que ignores la naturalesa autèntica de les coses trastornes en va la pau originària de la ment. La Via és perfecta, com ho és l'espai sense límits on res no hi manca ni de res n'hi ha massa.
És només per la inclinació i el refús que no arribem a veure les coses tal com són. Viu apartat del garbuix que hi ha a fora així com dels sentiments o els pensaments de buidor.
Serè, sigues un amb totes les coses, i veuràs com les concepcions errònies es dissolen.

3. Quan bregues per imposar a l'activitat el repòs, el teu esforç excita l'activitat. Mentre romanguis en un extrem o en l'altre mai no arribaràs a conèixer l'U.
Qui no s'estableix en la Via no és lliure en l'acció ni en el repòs, no és lliure quan afirma ni quan nega. Nega la realitat de les coses i perdràs la seva realitat.
Afirma que estan buides i perdràs la seva realitat.

4. Quan més en parles i més hi penses més t'allunyes de la veritat. Deixa, doncs, de parlar-ne o de pensar-hi i res no se't mantindrà ocult.
Tornar a l'arrel és descobrir l'essència, però perseguir les aparences o la il·luminació és desviar-se de la Font.

5. És per la ignorància que els canvis a tribuïts a aquest món il·lusori apareixen com a reals. No et cal cercar la veritat; n'hi ha prou amb què abandonis les opinions.
Surt de l'estat dual; vigila de no caure en aquestes rutines. Només que enalteixis un bri d'això i d'allò, de correcte i d'incorrecte,
la Ment-essència es perdrà en la confusió. Malgrat que tota dualitat prové de l'U, no t'aferris ni a les idees sobre l'U.

6. Quan la ment roman immutable en la Via, no sorgeixen objeccions enlloc; i quan ja no queda cap objecció les coses deixen de ser com havien estat.

Abandona l'existència separada de les coses i la ment també s'esvairà. Semblantment, quan el pensador s'esvaeix també s'esvaeixen les creacions de la ment.

7. L'aparició de l'altre crea el jo; l'aparició del jo crea l'altre. Comprèn que aquestes dues aparences són aspectes de la Realitat Única.
En aquesta buidor, tos dos són un i cadascun conté tota la resta. Si no compares, sense afecció a allò "refinat" o  a allò "vulgar", no et perdràs enmig de judicis i opinions.
La Via és espaiosa i tot ho acull, viure en ella no és fàcil ni difícil.

8. Aquells que es refien d'una ment estreta són temorencs i irresoluts; quan més corren, menys avancen.
Tenir una ment estreta i aferrar-se al desig d'il·luminació fa perdre el centre i errar el camí.
Quan abandones tot aferrament les coses es manifesten tal com sóni tots els vaivenss'aturen.

9. Si segueixes la teva naturalesa primordial, en harmonia amb la naturalesa de cada cosa, avançaràs lliure i sense entrebancs.
Però quan el pensament és esclau, la veritat queda oculta, tot esdevé tèrbol i confús, i l'hàbit feixuc de jutjar desperta enuigs i preocupacions.
Quin benefici en pots treure de les divisions o les separacions?

10. Si et vols mantenir en la Via no menystinguis els mons dels sentits i de les idees. Sàpigues que, al capdavall, la il·luminació veritable
consisteix a abraçar-los sense reserves. El savi no malda rere cap objectiu, però el ximple s'encadena ell mateix.
Hi ha un únic Dharma, sense diferències; les distincions neixen de les afeccions de l'ignorant.

11. Cercar la Ment amb la ment que discrimina és el pitjor de tots els errors.
Descans i activitat provenen d'una il·lusió; després de la il·luminació ja no hi ha afecció ni rebuig.
Totes les contraposicions són fruit de la ignorància. Sorgeixen com somnis, fantasmes, al·lucinacions; és una follia voler-los atrapar.

12. Guany i pèrdua, encert i equivocació, aquests pensaments desterra'ls per sempre més.
Si l'ull no s'adorm els somnis no neixen. Si la ment no discrimina les deu mil coses apareixen tal com són, amb una única essència.
Quan s'entén el misteri d'aquest U tots els nusos es desfan.

13. Quan totes les coses es veuen amb equanimitat l'Essència intemporal es revela arreu.
En aquest estat sense origen, sense alteritat, no hi pot haver ni analogies ni comparacions.
Quan el moviment s'atura no hi ha més moviment, i quan cessa el moviment no hi ha més aturada.

14. Quan aquestes dualitats s'acaben el mateix U no es sosté. En aquest darrer estadi tota llei i descripció resulta aliena.
Quan la ment que ha despertat segueix la Via les lluites del jo acaben. Els dubtes i les vacil·lacions es desfan,
i la Veritat es fa present en tu. Amb un únic cop esberles les cadenes: res no et reté i a res no t'aferres.

15. Tot resulta buit, clar, brillant amb llum pròpia, sense que la ment s'hagi d'esforçar.
Aquí, pensaments, sentiments, coneixement i imaginació no valen res. En aquest món del tal-com-és no hi ha jo ni diferent-de-jo.
És tan sols a través de la no-dualitat que arribes a copsar allò Real.

16. Quan vius aquesta no-separació tota cosa manifesta l'U i res no és exclòs. Qui arriba a la il·luminació,
no importa quan, sigui aquí o allà, descobreix en el seu si aquesta Font.
La veritat del Dharma no té mesura, ni gran ni petita; no és en el temps ni en l'espai.

17. En ella, un únic pensament abasta deu mil anys. No rau aquí, no rau allà, però es manté sempre i arreu
davant dels teus ulls. Infinitament gran i infinitament petita: sense diferència, perquè les definicions s'han esvaït
i no es veuen límits enlloc. Talment amb l'existència i la no-existència.

18. No perdis el temps amb arguments i discussions que no poden abastar allòinabastable.
Cada cosa revela l'U, i l'U es manifesta en totes les coses. Quan te n'adones i ho vius
desapareix l'ansietat per la perfecció o la no-perfecció.

Quan poses aquesta confiança en el Cor-Ment vius fora de les distincions, i en aquesta no-dualitat ets un amb la Font de Vida.
Paraules! Paraules! La Via no és a l'abast del llenguatge, perquè en ella no hi ha ahir, ni demà, ni avui.