Les normes socials de les societats poden organitzar-se d'acord amb el temps de vigència i amb el seu poder de generar conformitat. Així, podem parlar de novetats, modes, costums i tradicions.

NOVETATS

Aquestes normes socials, capricioses i anomenades amb freqüència bogeries, tenen una vida curta, no reapareixen i exigeixen poca conformitat o seguiment.

La bogeria de les tulipes dels Països Baixos, en la dècada de 1630, és la novetat més cridanera de la història.

Altres exemples, tots dos del segle XX: Concursos d'ingesta de peixos de colors, concursos de ficar gent a cabines de telèfon...

MODES

Aquestes normes socials inútils són "novetats durables" que es difonen en la societat i que exigeixen una obediència significativa. El llenguatge ridiculitza la gent que es resisteix al canvi imposat: "no va a la moda".

On millor s'observa el dictat de la moda és en les peces de vestir. Però hi ha modes que afecten maneres de quedar-se parats, gestos, maneres de saludar-se, menjars, formes de viatjar, de fer llibres, espectacles, diversions, jocs... 

COSTUMS

Aquestes normes socials estables són modes de llarga durada i exigeixen una conformitat substancial. Els costums, en qualsevol societat, són hàbits socials que es transmeten des dels avantpassats. Ciceró va escriure: "el costum produeix a una mena de segona natura".

Sopar a les sis és un costum nord-americà; fer-ho a les deu és el costum propi de França. Que siguin només les dones les que portin faldilla és un costum de molts països.

Les societats són etnocèntriques; consideren que els costums propis són superiors als d'altres.

TRADICIONS

Aquestes normes socials són costums fixos, gairebé considerats perpetus i obliguen moralment als membres del grup a respectar-les.

Les societats tenen institucions evolucionades i mecanismes que donen força a les tradicions. En són exemples el matrimoni, l'Estat, les institucions religioses.

Les institucions religioses fan propaganda de les seves tradicions amb documents i ritus; l'Estat té banderes, escuts, tractats, lleis, desfilades i altres mostres que el fan formalment respectable; la institució del matrimoni té vestits de noces, anells, llicències matrimonials i cerimònies pròpies.

Darrera modificació: dijous, 10 d’octubre 2024, 08:56