Motors desballestats a preus de saldo
A Egipte sempre hi ha algú disposat a convertir en útil allò que a Occident es titlla d’inservible. D’exemples n’hi ha a cabassos. La carestia i la necessitat aguditzen l’enginy, i en aquest país el reciclatge està a l’ordre del dia. Per adonar-se’n només cal fer un cop d’ull al barri cairota de Xubra, al nord de la ciutat, conegut per albergar el mercat més gran de segona mà de vehicles pesants. La peculiaritat d’aquest soc del metall a gran escala és que els camions i els autobusos no es venen sencers sinó per peces. A més a més, el material procedeix de fora, dels centres de desballestament d’Europa i de països asiàtics.
Els principals tallers o locals que es dediquen a aquest fructífer negoci són l’avinguda Gasr al-Bahr, i als carrers i carrerons adjacents. N’hi ha de més o menys nets i ordenats. La nau de Raixid n’és un bon exemple. En una immensa prestatgeria hi descansen les cabines d’almenys 12 camions de petit tonatge, tots de marques asiàtiques, com Mazda o Isuzu. Els pesats motors reposen a terra, i no gaire lluny, ben alineats, diversos dipòsits de gasolina lleugerament oxidats.
Encara que bastant més petit, el negoci de Tarek també s’alimenta de material de rebuig de l’Extrem Orient. Li acaben d’arribar unes cabines de camió que encara conserven el volant al costat dret. “Són del Japó, però aquí et col·loquen el quadro de comandaments a l’esquerra per pocs diners”, explica. Un dels seus empleats, un xaval en edat escolar, penja en una gruixuda corda portes nipones de diferents models. Sembla roba de color estesa. Un altre jove, classifica cigonyals, filtres, pistons, motors d’arrencada i ventiladors de radiador. Són recanvis desgastats que encara es conserven en bon estat.
El mercat també disposa de parades ambulants. Un home ofereix un vell motor que ha col·locat –no se sap gaire bé com- al mig de la vorera, al costat d’una cafeteria plena a aquestes hores del matí de veïns que degusten el primer te o cafè turc del dia. Altres venen en un llarg carreró cargols, rosques, velocímetres, fars, coixinets, volants i fins i tot palanques de canvi manual o automàtic. La posada en escena ve a ser similar a la dels comerços de venda de fruita, verdures, espècies, fruita seca o peix fresc.
N’hi ha , això sí, que són menys apanyats. Sami, està especialitzat en la marca francesa Renault i en l’espanyola Barreiros. Malgrat que a les seves ordres treballen cinc persones, el seu negoci no té ordre.
4. Llegeix la crònica de Kim Amor “Motors desballestats a preu de saldo” i contesta les preguntes següents:
a) Quina estructura té el text? Analitza-la.
b) Quins elements lingüístics utilitza el cronista per donar credibilitat al text?
c) Quin objectiu creus que té la redacció d’aquesta crònica?
5. El diari Eco de Sitges us ha contractat per fer una crònica de 100 mots, tant en un full com en un vídeo amb una durada d'1 minut, sobre un fet esportiu o de societat que ha passat recentment a Sitges. Abans recorda que has de recollir tota la informació necessària, ordenar-la cronològicament i elaborar, per escrit, un primer esborrany. 
A l'hora de fer la crònica, has de seguir la següent plantilla: