Un nom o substantiu és una paraula que serveix per designar una persona (Eulàlia), un animal (papagai), una planta (magnòlia), un objecte (martell) o una idea (felicitat).
Els noms són mots variables en gènere (masculí, femení) i nombre (singular, plural).
A més, el nom és el nucli del conjunt de paraules que formen el sintagma nominal (SN). De vegades, aquest nom té com a complements uns altres noms que s’hi adjunten i s’hi subordinen per mitjà d’una preposició (SPrep).
- uns matolls de color crema
- una massa de músculs i tendons, urpes i ullals
Segons la seva extensió, el substantiu es pot classificar en:
- Comú: fa referència a éssers animats o inanimats, o conceptes en general (home, lleó, tomàquet, pedra, valor, grandesa…)
- Abstracte (anomena un concepte, qualitat, o estat que només existeix al pensament (amor, idea…)) o Concret (s’aplica a elements materials (taula, aigua, gos…))
- Individual (designa un sol ésser o una sola cosa (orella, dit, ocell, abella…)) o Col·lectiu: designa un conjunt d’individus (exèrcit, alumnat, eixam, ramat…)
- Comptable (admet els determinants numerals cardinals (cadira, llapis…)) o Incomptable (no admet els cardinals (diners, sucre, calor, paciència…))
- Propi: nom amb el que se destaca la individualitat r:
- Antropònims: designen una persona concreta amb nom propi (Pau, Laia…)
- Topònims: designen un lloc concret amb nom propi (Girona, Montseny, Besòs, Eivissa, Itàlia, Maresme…)
Segons la seva formació pot ser:
- Simple: format per un sol mot (mar, coca, ull…)
- Compost: format per més d’un mot (caçamosques, para-xocs, blat de moro…)
Els noms poden pertànyer a diversos grups alhora: per exemple : ànec és un nom comú, concret i individual
1. El gènere: masculí i femení
Cal tenir en compte que el gènere d’alguns substantius catalans no coincideix amb el d’altres llengües romàniques.
Hi ha alguns mots que admeten tant el masculí com el femení.
Hi ha substantius que tenen significats diferents segons el gènere.
El nombre: singular i plural
