Els nexes o connectors són paraules que connecten idees dins un text i ajuden a estructurar, a ordenar i a fer de manera més clara la funció del missatge. Els connectors textuals estableixen relacions de significat entre dos sintagmes, oracions o paràgrafs. Per exemple: Ens estimem molt, però no podem viure junts perquè sempre ens barallem.
Cal fer esment que els textos que fan servir molt poc els connectors presenten un estil fragmentat, amb frases simples i breus; en canvi, els textos que utilitzen més sovint els connectors presenten un estil cohesionat, amb frases llargues i complexes, i amb una sintaxi articulada amb mots d’enllaç. Llegeix i compara els exemples següents:
Els connectors i/o marcadors textuals manifesten una relació semàntica distribuïble en quatre significats generals: addició, disjunció, contrast i conseqüència.
1. Additius: indiquen, diversament, suma d’informació en el discurs.
- Addició i ampliació: i, a més, en efecte, efectivament, certament, per descomptat, també...
- Continuïtat: i, tot seguit, pel que fa a , a continuació, després, a més, doncs bé, així, llavors/ aleshores, un altre punt...
- Distribució: d’una banda/d’un costat, de l’altra, d’entrada, d’andtuvi, en primer lloc, en segon lloc, en darrer terme, per fi, per acabar, finalment, en definitiva, al seu torn, tornant al tema...
- Digressió –o canvi de tema- : per cert, a propòsit, ara que en parlem...
- Especificació: en concret, especialment, en especial, en particular, específicament, fet i fet, de fet...
2. Disjuntius: indiquen una alternativa (total o parcial) entre dos conceptes o dues formulacions diferents d’un concepte.
- Reformulació: és a dir, o siga, això és, en altres paraules, dit d’una altra manera/forma, per ser més precís, vull dir, vaja, millor dit, més ben dit, encara millor, si voleu/ si preferiu...
- Exemplificació: per exemple, posem per cas, com ara, a tall de cloenda, a tall d’exemple, així...
- Resum: en resum, en síntesi, en suma, en poques paraules, globalment, comptat i debatut, ras i curt, total...
3. Contrastius: indiquen algun tipus de contrarietat (una relació de “sí/no”) entre els elements que uneixen.
- Opositius: però, en canvi, ara bé, tanmateix, això sí, altrament, si no, en cas contrari...
- Concessius: no obstant (això), (amb) tot i això, malgrat tot/que, així i tot, de tota manera/d totes maneres, en tot cas, en qualsevol cas, siga com siga, però, al capdavall, comptat i debatut, total, encara que, per bé que, tot i que, amb tot i que...
- Restrictius: si més no, almenys, més aviat.
- Refutatius: per contra, ans al contrari, ben al contrari, a pesar de, en canvi, ara bé, nogensmenys, ben lluny de, contràriament a ...
- Contrapositius: en realitat, ben mirat, de fet, naturalment, és clar, per descomptat, fet i fet, si bé es mira...
4. Consecutius: indiquen que la informació següent es presenta com a efecte de l’anterior.
- Conseqüència: en( com a) conseqüència, (així/i) doncs, per tant, així, per consegüent, consegüentment,
per això, a conseqüència de, en conseqüència, cosa que, de manera que, així és que... - Conclusió: en definitiva, en fi, al capdavall, al cap i a la fi, total, tot plegat, concloent, en conclusió...
Cal que sàpigues com s’obren les vies aèries d’un adult inconscient. En primer lloc, agenolla’t al costat del cap de la víctima. En segon lloc, posa-li una mà al front i inclina-li el cap enrere. Finalment, posa-li el tou dels dits de l’altra mà al mentó i aixeca’l.
El refrany diu: «On hi ha el gall, no canten gallines». És a dir, els subordinats no tenen res a dir davant les decisions del qui mana.
Ha estat aprovat el projecte de construcció de l’ambulatori. Tanmateix, encara no s’ha aprovat la partida pressupostària per construir-lo.
Els resultats de les enquestes no sempre ens mostren la societat real. Així doncs, no són totalment fiables.