1. Les abreviatures
Una abreviatura és la representació gràfica d’una paraula o expressió amb una o algunes de les seves lletres. Per exemple: p. o pàg.→pàgina.
• Hi ha dos tipus d’abreviatures:
– Les abreviatures simples, que són les que por- ten un punt o de vegades una barra al final. Per exemple: tel.→telèfon; secr.→secretaria; c. o c/→carrer.
– Les abreviatures compostes, que són les que porten un punt al final de cada mot escurçat o una barra enmig de dos mots. Per exemple: p. ex.→per exemple; s/n→sense número.
2. Les sigles
Una sigla és l’abreviatura d’un nom d’una persona, d’una entitat, d’un país, etc., formada per la primera lletra de cada una de les diferents paraules que el formen i s’escriuen en majúscula i sense punts.. Per exemple: SEM→Sistema d’Emergències Mèdiques.
3. Els símbols
Un símbol és un signe gràfic format per lletres, xifres o pictogrames que es pren com a signe o representació d’una cosa. Els símbols no porten punts ni marques de plural.
Per exemple: @→servidor d’una adreça electrònica; km→quilòmetre.
4. Acrònims
Els acrònims són abreviacions que resulten de la unió de diverses lletres o síl·labes de diversos mots, generalment corresponents al nom d'organismes o institucions, però també a noms comuns i a adjectius, sovint relacionats amb la ciència i la tècnica. Per exemple: Termcat ([centre de] terminologia catalana); Incavi (Institut Català de la Vinya i del Vi); Aviaco (Aviació i Comerç, SA); Europol (European police); Enpetrol (Empresa Nacional de Petróleos); informàtica (informació automàtica); mòdem (modulator-demodulator); tèlex (teleprinter exchange)
Els acrònims que són noms propis són invariables, mentre que els que són noms comuns o adjectius segueixen, si és el cas, les normes generals per a la formació del plural. Per exemple: tèlex/s; mòdem/s.
A diferència de les sigles, els acrònims s'escriuen sempre amb minúscules quan són noms comuns o adjectius, i únicament amb majúscula inicial si es tracta de noms propis. Per exemple: boirum (boira i fum); Texaco (Texas Company)
5. Manlleus d’altres llengües
Un manlleu és una unitat lèxica que passa d’una llengua a una altra i s’hi integra. Des del punt de vista de la llengua que ha “prestat” la unitat, parlem de préstec lingüístic. Així, per exemple, el mot “soprano” és un “manlleu” del català a l’italià i és un “préstec” de l’italià al català.
REMARQUES ORTOGRÀFIQUES
Alguna vegada t'has parat a pensar quan s'apostrofen les sigles i acrònims? En fem un repàs!
1. Davant de les sigles i dels acrònims que es lligen com qualsevol altra paraula, l'article i la preposició de seguixen les normes generals d'apostrofació: d'IVITRA, l'IVAM, l'UCI, la UEFA.
2. En les sigles que es lletregen, l’apostrofació depén de la pronúncia del nom de la primera lletra.
- Davant de consonant, s’apostrofen el, la i de si el nom de la consonant inicial comença per vocal (l’NBA, l’FMI, la CGT).
- Davant de vocal, el i de s’apostrofen sempre (l’ONG). L’article la, en canvi, no s’apostrofa davant de sigles que comencen per u o i, ja que aquestes són àtones (la ITV).