1. Sinonímia i antonímia
Una paraula o mot és un conjunt de morfemes que té un significat i que s’uneix amb altres mots per formar sintagmes o oracions.
Si ens fixem en el significat, podem establir relacions entre les paraules:
a. Sinonímia: relació entre dues paraules o expressions que comparteixen un significat comú.
triar ↔ escollir
abecedari ↔ alfabet
aleshores ↔ llavors
escombraries ↔ brossa
menystenir ↔ menysprear
b. Antonímia: relació que s’estableix entre dos mots o expressions que denoten un significat oposat.
gros ↔ petit
clar ↔ fosc
viu ↔ mort
amor ↔ odi
diversió ↔ avorriment
1.1. Sinònims. Tipus
- Sinònims generals: en molt pocs casos es pot considerar que dues paraules són totalment sinònimes. Per ex.:
- llavors / aleshores
- utilitzar / usar / fer servir
- gel / glaç
- Barret / capell
- triar / escollir
- Sinònims geogràfics o dialectals: tenen el mateix significat, però cadascun se circumscriu a la seva àrea geogràfica. Per ex.:
- escombra / granera
- diners / doblers
- sortida / eixida
- tarda / vesprada / horabaixa
- mirall / espill
- blat de moro / dacsa
- noi / xic / al·lot
- Sinònims de registre: tenen el mateix significat però cadascun s’usa en la situació comunicativa corresponent. Per ex.:
- fer / fotre
- presó / garjola
- robar / pispar
- molestar / emprenyar
- policia / pasma
Convé ser prudents en l’ús dels mots, evitar les paraules jòquer com cosa o fer, ser tan precisos com sigui possible en la tria lèxica i buscar sempre l’adequació al missatge. Cal mantenir una formalitat adequada i evitar paraules poc formals amb significats difusos, com l’ús de dallonses o el verb fotre.
Recordeu que la tria de les paraules d'un text en pot dificultar o en pot facilitar la lectura. A l'hora d'elaborar un text, ja sigui oral o escrit, cal recórrer a mots amb un significat precís i adequats al context. Per això, cal evitar les repeticions: la repetició d'un mot en un espai breu empobreix el text i afecta la transmissió de la informació perquè pot avorrir el lector.
És important evitar l’ús de mots jòquer: sovint s'abusa de noms, verbs o adjectius que tenen un significat força genèric i imprecís. L'ús abusiu d'aquestes paraules denota la pobresa de vocabulari de l'emissor, empobreix el text i el buiden de contingut (cosa, fer...).
1.1.1. Els sinònims contextuals
No tots els sinònims d’una paraula tenen la mateixa extensió significativa, sinó que, sovint, cadascun s’ha d’especialitzar en un camp significatiu determinat.
Exemple: mirem què passa amb els sinònims de tros:
bocí (de menjar), engruna (de pa), retall ( de roba, de paper), llesca (de pa), tall (de carn, de peix), llenca (de cansalada, de terra), estella (de fusta), terròs (de terra)
| Podem dir | No podem dir |
|
|
1.2. Antònims
Tenint en compte l’oposició que s’estableix entre els significats, els antònims els podem classificar en dos grups:
| Antònims de sentit invers designen una mateixa realitat però contemplada des de punts de vista diferents. |
|
|
Antònims formats per prefixos des- / in- / im- / il- / ir- / a- / anti- |
|
| Antònims complementaris designen realitats diferents i l’un implica la negació de l’altre. |
|
1.2.1. Antònims graduals
Formen una sèrie ordenada pels diferents graus d’intensitat. Per exemple:
gelat > fred > fresc > natural > tebi > càlid > calent > bullent