El text explicatiu o expositiu pretén informar d’un tema de manera clara, ordenada, precisa i lògica a fi de fer-la comprendre o donar-la a conèixer a algú. Les explicacions són els textos didàctics per excel·lència. L'objectiu és transmetre informació objectiva.
a) Marques per reconèixer un text expositiu:
- Títols i subtítols: encapçalen un text i les seves parts. Serveixen per indicar el contingut de les informacions que segueixen.
- Paràgrafs: fragments del text separats per un punt i a part. El contingut del paràgraf té una certa unitat: gira a l’entorn d’una idea principal.
- Tipus de lletra (negreta, subratllada, cursiva…) per destacar algun concepte important.
- Gràfics, esquemes, quadres o il·lustracions, que complementen la informació i la fan més comprensible.
- Exemples que ajuden a entendre el que s’explica en el text.
b) Una bona exposició ha de ser:
- Senzilla, perquè sigui fàcil d’entendre.
- Amena, perquè no sigui avorrida.
- Dividida en parts (text oral) o paràgrafs (text escrit), tal com s’explica en l’estructura. Per tant, com a mínim hi ha d’haver tres paràgrafs.
1. Estructura
Els textos explicatius han de presentar una organització lògica i jeràrquica de les informacions. Es manifesta típicament a les lliçons, a les conferències, als fullets explicatius, etc. L’estructura clàssica d’un text expositiu és:
1. Introducció: on es presenta el tema de què es parlarà. Es descriu un objecte, un fet o un concepte dient-ne les propietats i les parts.
2. Desenvolupament del tema:
es presenta un problema de coneixement que es vol resoldre i, tot seguit, exposar-ne la solució.
3. Conclusió: és un resum de les idees principals.
2. Recomanacions a l'hora d'escriure un text explicatiu
Abans de fer o escriure una exposició, és molt convenient de fer-ne un esquema, per tal de tenir ben clares les idees que es volen exposar i quin ordre es vol seguir.
Abans d’escriure un text expositiu, cal documentar-se bé sobre el tema del qual parlarem. Cal buscar informació i seleccionar la que ens pugui ser útil.
És molt bona idea abans d’escriure el text definitiu, fer un esborrany, rellegir-lo i fer-hi correccions (ortografia, expressions, tornar a redactar alguna idea que no quedi clara, etc.).
Algunes idees, consells o instruccions que s'han de tenir en compte per redactar textos explicatius:
I. Adequació
- Què volem explicar (tema) i a qui.
- Quina extensió ha de tenir el text.
- Quin tipus de llenguatge hem d'emprar (més tècnic, més col·loquial...)
II. Coherència
a. Selecció d'idees
Fer un esquema del contingut del text amb les idees o informació que tenim.
b. Organització del text:
-Ha de constar de:
1. Introducció: introdueix el tema i explica el punt de vista des del qual s'aborda. Hi ha diverses maneres de començar un text explicatiu:
a) A partir de la definició de Terratrèmols, podem començar un text expositiu sobre aquest fenomen.
b) A partir d'una pregunta oberta per tal que el lector es deixi seduir pel tema. Aleshores, s’escriu una introducció suggerent que capti el seu interès:
Què serà de nosaltres el dia que el nostre país hagi estat envaït pel desert?
c) A partir d'unes idees prèvies, imprescindibles per entendre el desenvolupament. És a dir, s’inicia la introducció fent un petit resum del tema que contingui les idees més imprescindibles. Així, en el desenvolupament s’ampliaran aquestes idees.
2. Desenvolupament. Constitueix la part fonamental del text expositiu. Algunes de les estructures que poden adoptar les formes expositives són les següents:
a) Enumeració: Connectors textuals: en primer lloc, d'altra banda, a més...
b) Comparança: Connectors textuals: de la mateixa manera, d'igual forma, igualment…
c) Causa-conseqüència: Connectors textuals: Per tant, per aquesta raó, així doncs...
d) Ordenació cronològica: connectors textuals: al principi, més endavant.
3. Conclusió: és la part final del text expositiu; resumeix els aspectes fonamentals del tema tractat. Apareix introduïda per marcadors textuals de tancament: per a acabar, en resum, a manera de colofó, etcètera.
ATENCIÓ: Recorda que les parts anteriors han d’anar en paràgrafs diferents.
III. Cohesió
Podem fer servir elements de connexió per organitzar el text, com:
- Per ordenar, prioritzar o fer referència: En primer lloc, per començar, abans de tot, d'una banda, d'altra banda, tot seguit, per aquestes raons, pel que fa a, en relació amb, ...
- Per explicar o exemplificar: és clar que, és evident que, és fàcil comprovar com, i és que, és a dir, en altres paraules, per exemple, com ara, ...
- Per exposar causa o finalitat: ateses aquestes circumstàncies, a causa d'aquests fets, per causa de, com que és comprovable que, perquè, ja que, a fi que, per tal que, amb l'objectiu que, ...
- Per indicar conseqüència: efectivament, per tant, consegüentment, així doncs...
- Per contrastar o fer objeccions: en un sentit, els uns, els altres, és cert que, però, en canvi, això no obstant, malgrat que, si bé, tot i que, ...
- Per concloure: finalment, per acabar, per concloure, en conclusió, resumint, em pregunto, aconsello que, considero, penso, agraeixo, ...
3. Tècniques explicatives que podem utilitzar
- Presentació del tema: Avui parlarem de la funció pol·linitzadora
- Explicació de conceptes: Fenomen de coevolució: progressivament les flors han ofert aliment als insectes i aquests han dut el pol·len a altres flors.
- Classificació o enumeració: Els insectes pol·linitzadors són les abelles, les papallones, les mosques i els escarabats.
- Exemples sorprenents: Hi ha casos sorprenents en què la flor imita la forma de l’insecte.
- Problema de coneixement: Què passa si els insectes porten el pol·len a una planta diferent?
- Menció de termes específics: D’això, se’n diu pol·linització creuada.
- Enumeració de causes i efectes: Si transformem…, urbanitzem, contaminem…, aleshores els insectes moren o se’n van.
- Aportació de dades: Segons alguns estudis, la població pol·linitzadora ha minvat.
- Aclariment de conceptes: L’apicultura, és a dir, la cria d’abelles.
- Cites d’autoritat: Albert Einstein va dir…
- Prediccions i hipòtesis: Si els pol·linitzadors disminueixen, el resultat possible és una reacció en cadena.
- Exemples: En el cas dels ametllers, per exemple, la pol·linització depèn quasi al cent per cent de l’actuació dels insectes
- Propostes didàctiques: Ho pots comprovar fent un treball de camp
- Instruccions: Mira, has d’escollir…; has de procurar…; has de posar… .
- Marcadors d’ordre: Abans de tot, … A continuació, … En acabat, … Finalment, …
- Connectors de causa i conseqüència: ja que, perquè, consegüentment, tanmateix, així doncs, per tant
- Conclusions: Els insectes pol·linitzadors són necessaris… els humans hem de preservar…
4. Llengua
La llengua del text explicatiu ha de ser clara. Per això, les frases han de ser senzilles i el vocabulari, clar i precís.
- La selecció dels noms i dels verbs atenent als criteris de claredat i precisió per tal d’evitar l’ambigüitat. (per exemple “Jo vaig veure un banc” és ambigu perquè no diu quin tipus de “banc”)
- L’ús d’adjectius és escàs: els adjectius utilitzats seran especificatius i classificatius, mai subjectius (no donaran l’opinió). (per exemple, “La Maria és alta, fa 1.90m")
- El temps verbal característic de l’explicació és el present d’indicatiu. Si es recorre a alguna anècdota per donar exemples, són habituals també formes verbals en passat.
5. El llenguatge d’especialitat
Cadascuna de les especialitats científiques o tècniques té un vocabulari específic per anomenar els conceptes, els fenòmens i els elements que estudia.