1. Mots homònims

Són els mots que tenen una mateixa forma, emperò, un significat diferent. De fet, la mateixa paraula ens ho diu: homo- (del grec, el mateix) i -onoma (paraula). Ex:

-Coll: 
1. Part del cos humà.
2. Depressió a la carena d’una serralada per la qual se sol passar per anar d’un vessant a l’altre.

2. Mots homòfons i mots homògrafs

Dos mots són homòfons quan coincideixen amb la pronúncia, ara bé, no en la grafia.

Ex:

buit: que no conté res. Vuit: el número.
vena (vas sanguini) / bena (tira de teixit)
acta (document) / acte (fet)
massa (determinant quantitatiu) / maça (eina)
ramat (conjunt d’animals) / remat (participi del verb remar)

D’altra banda, dos mots són homògrafs quan únicament coincideixen en la grafia, però no en la pronúncia. Ex:

son: el seu. / son: ganes de dormir.
riu (corrent d’aigua) / riu (forma del verb riure)
deu (nombre) / deu (forma del verb deure)
moc (mucositat) / moc (forma del verb moure)
banc (seient) / banc (lloc on es guarden els diners)
gat (animal) / gat (eina) 

Quan no tenim una coincidència completa entre la grafia i la pronúncia entre els mots que tractem, llavors direm que són homònims parcials.  Ex:

cigne: ocell de la família dels anàtids, voluminós, de 120 a 150 cm de llargada, i de coll llarg i esvelt.
signe: allò amb què quelcom és representat.

Per contra, els mots que s’escriuen i es pronuncien igual són homònims perfectes. Ex:

nou: fruit de la noguera.
nou: el número.

3. Mots polisèmics

Un mot polisèmic és el que té diferents significats que s’interelacionen entre ells. Per tant, serien les diferents accepcions del diccionari. És a dir, dins de la paraula es recollirien mitjançant un número o una barra. Per exemple:

Peu:
1. Part terminal de les extremitats de l’home.
2. Nom donat a diverses peces, eines, objectes, etc, construïts o disposats de manera més o menys semblant a un peu d’home o d’algun animal.

En aquest cas hi ha una relació de semblança entre els dos mots.